Deprivació Auditiva

La Deprivació auditiva s’usa per explicar la reducció dels resultats de reconeixement de paraules en l’oïda no adaptada després d’un període d’ús d’audiòfon de forma monoaural. Els efectes a llarg termini poden no ser reversibles. La deprivació auditiva pot afectar a qualsevol persona adaptada amb un audiòfon en una sola oïda, tenint en compte que les dues oïdes presenten pèrdua d´audició.

Cal no confondre la Deprivació auditiva amb la reducció general de la comprensió de la parla, que succeeix com a part del procés d’envelliment.

No està clar en quin  moment i a on l’efecte de la deprivació auditiva succeeix. Especulacions i algunes dades vinculen el fenomen a canvis en el repartiment de les presentacions tonotòpiques en el còrtex auditiu, mentre que uns altres suggereixen que és, simplement, una adaptació a la reducció del nivell de senyal.

Ni la deprivació ni la recuperació tenen relació amb el tipus d’ individu ni amb la pèrdua auditiva i és difícil de predir qui pot patir-ho, en quin moment, i si després d’un periode d’amplificació binaural es podrà corregir els resultats negatius ocasionats per la deprivació.

Què cal fer?

Recomanar que tots els nous pacients una adaptació bilateral, és a dir, que rebin una amplificació binaural, excepte en el cas que hi hagi una raó audiològica per a no fer-ho (exemple: oïda no adaptable a causa d’una pèrdua profunda, drenatge, etc).
Per als pacients amb pèrdua bilateral i que són usuaris de només un audiòfon, la recomanació hauria de ser de realitzar un període de prova amb un segon audiòfon. Una part dels usuaris d´un sol audiòfon no acceptaran el segon audiòfon (especialment si la persona ha estat durant molt de temps usant-ne només un), però molts d´altres acceptaran la proposta i fins i tot n’hi haurà que diran que haurien d’haver-se adaptat amb dos audiòfons des del principi.

Sempre és adient aconsellar a tots els pacients que no volen una adaptació d’audiòfons binaural sobre els problemes a llarg termini d’una amplificació monoaural.