Nens: Indicació d’audiòfons

La indicació protèsica pot realitzar-se en el moment que s’estableix el diagnòstic en hipoacúsica. Els actuals protocols de diagnòstic precoç de la hipoacúsia mitjançant programes d’escreening universal, situen el moment d’adaptació protèsica al voltant dels sis mesos de vida. Si considerem l’espectre acústic de la paraula a intensistats conversacionals normals, els nens amb umbrals majors de 25 dB en el rang de les freqüències de 1000 i 4000 Hz, poden tenir dificultats en percebre les característiques acústiques de la parla necessàries per al desemvolupament òptim del lenguatge.

Això pot fer que requereixin alguna forma d’amplificació, considerant per això, a més a més de l’audiograma, la dinàmica familiar i social, a més a més de problemes cognitius o altres deficiències associades.

L’amplificació acústica ha d´indicar-se sempre que es diagnostiqui una hipoacúsia que no pot ser tractada mèdica o quirúrgicament. En els casos de que la hipoacúsia s’estimi reversible amb tractament mèdic o quirúrgic, però amb la previsió que la solució pot demorar-se molt de temps, haurà de considerar-se la indicació d’amplificació com a tactament paliatiu fins que es pugui conseguir a remissió de la pèrdua.