Pèrdua d’audició sobtada

La pèrdua d’audició sobtada és un dels esdeveniments més desconcertants en les vides de pacients i de la pràctica audiològica. Com el seu nom suggereix, no hi ha cap avís previ ni cap manera de pronosticar aquest risc amb antelació. Habitualment, l´audiòleg coneix el pacient just després d´haver patit aquest terrible esdeveniment.

El pacient normalment està aterrit, sense saber exàctament què ha de fer i amb una actitud defensiva. A diferència del típic assessorament consultiu que ofereix l´audiòleg a les persones que han patit una pèrdua d´audició progressiva amb els anys, en aquest cas el professional ha de tenir una alta capacitat en les proves clíniques y oferir un suport emocional al pacient.

El primer pas que haurà de seguir el pacient serà de visitar el metge Otorrinolaringòleg per obtenir un diagòstic i conèixer les possibilitats de rehabilitació.  L’avaluació audiomètrica hauria de ser realitzada immediatament, evitant les proves que suposen una pressió extrema (atmosfèrica o sonora) pel canal auditiu. El propòsit d´aquesta exploració és doble. En primer lloc saber quanta audició conserva encara el pacient, y en segon lloc saber si l´origen de la pèrdua és produït per l´oïda interna (sensoneural) o per l´oïda mitja (conductiu).

Després de conèixer això, es començarà un tractament, amb uns objectius concrets referents a les necessitats específiques de comunicació de la persona. Cal dir que durant el periode d´adaptació s´hauran de realitzar audiometries periòdiques, per saber si existeix alguna millora en els resultats; també per determinar si el tractament amb amplificació mitjançant audiòfons funciona, malgrat que no és possible vaticinar un temps per la recuperació o saber si existirà una millora en la pèrdua d´audició.