Verificació pediàtrica com a camí d’innovació

A mesura que la sofisticació i adaptabilitat de la tecnologia dels audiòfons incrementa, els audiòlegs poden usar estratègies de verificació per assessorar correctament sobre aquests els aspectes de l’amplificació. La investigació respecte a l’eficàcia de les prestacions avançades com els micròfons direccionals i els algoritmes de reducció de soroll són limitats, especialment en el camp pediàtric. Les necessitats auditives dels nens són diferents a les dels adults, i les seves necessitats haurien de formar part de les nostres decisions, posant-les en relació amb les tecnologies avançades apropiades. Afortunadament, els audiòlegs disposen d’una varietat d’estratègies de verificació per avaluar l’impacte de les diferents tecnologies dels audiòfons en els seus pacients pediàtrics.

Pràctiques basades en evidències

La pràctica dels acostaments basats en evidències per a l’assessorament i la intervenció, ha incrementat en l’última dècada. Encara que alguns podrien argumentar la necessitat de basar la investigació en decisions clíniques, la traducció dels estudis per guiar les decisions pràctiques, particularment relacionades a la tecnologia dels audiòfons direccionals per als nens, ha estat limitada. En el moment en què els estudis respecte a l’eficàcia d’aquestes prestacions es publiquin, hi haurà audiòfons que no patiran canvis importants, i n´hi haurà d´altres que desapareixeran del mercat. Els estudis dels efectes de les tecnologies avançades dels audiòfons, com els reductors de soroll o els micròfons direccionals en adaptacions pediàtriques, no estan estesos en la literatura.

Addicionalment, les pràctiques basades en evidències sovint han estat realitzades incloent solament l’avaluació de les investigacions publicades en publicacions de l’escola, sovint cridades evidències externes. Quan Dollaghan (2.007) va puntualitzar això, les pràctiques basades en evidències no haurien d’haver abastat únicament recursos externs, també haurien de basar-se en l’experiència clínica i en la perícia del professional, així com també en les preferències d’un pacient o família informada. Realitzar una vista més àmplia de les pràctiques basades en evidències és vital quan avaluem opcions de tractament per a nens que usen audiòfons o implants coclears. La limitada disponibilitat de les proves externes combinat amb l’heterogeneïtat de les persones amb deficiència auditiva, requereix un acostament flexible, valorant la informació de diferents fonts. Més dificultat d’avaluar la investigació sorgeix de l’ús del màrqueting i de les recomanacions per a la promoció dels audiòfons pels fabricants, les quals no són fonts vàlides d’evidències externes.

Un tema important de la publicació de la “American Academy of Audiology” el 2.005 destacava l’estat de la investigació relacionada amb les adaptacions d’audiòfons en aquell moment. En un article sobre aquest tema, Palmer i Grimes (2.005) parlaven específicament de l’efectivitat del processament del senyal en els audiòfons per a pacients pediàtrics. Basat en les seves revisions sistemàtiques de la literatura (Marriage & Moore, 2.003; Jenstad et al, 1.999), els autors concloïen sobre els resultats amb el Wide dynamic range compression (WDRC) en la comprensió del parla, en ambients de silenci i soroll per a usuaris pediàtrics. Addicionalment, nens amb pèrdua auditiva requereixen major audibilitat (Stelmachowicz et al, 2.000) i ample de banda (Stelmachowicz et al, 2.002), per aconseguir nivells equivalents de reconeixement del parla als normoients en ambients en silenci. Dels 226 estudis potencialment rellevants, els autors van trobar solament 8 que aconseguien nivells suficients d’evidències per ser incloses en l’informe.

Encara que aquests estudis proporcionen una base important per als professionals, les evidències són comunament limitades respecte a l’ús d’altres característiques dels audiòfons i les estratègies de processament de la senyal per als nens. Característiques com els micròfons direccionals, les estratègies de supressors de soroll, i la supressió del feedback estan disponibles fins i tot en els audiòfons més econòmics, i per això, poden ser d’utilitat en les adaptacions pediàtriques. Altres desenvolupaments com les adaptacions obertes i els audiòfons amb auriculars en l’oïda (RITE), també continuen creixent en popularitat i han estat usats amb nens. Molts audiòlegs han qüestionat si aquests avanços tecnològics són apropiats per usar-los en nens, i, per tant, es pregunten quins mètodes haurien de ser usats per verificar aquestes funcions. Desafortunadament, les guies o altres formes de validació externa no estan sempre disponibles per a professionals que realitzen aquestes importants decisions clíniques.

Donada la limitada disponibilitat de les dades respecte a l’ús d’aquestes característiques avançades amb nens, cada audiòleg té la responsabilitat de verificar les adaptacions dels audiòfons en un esforç de recollir proves per a l’eficàcia que pugues no ser útil des de fonts externes. El propòsit d’aquest article és proposar un acostament basat en proves per verificar les prestacions avançades dels audiòfons en usar-les en nens. Qualsevol protocol de verificació d’audiòfons hauria de ser pràctic i informatiu, demostrant que totes les característiques avançades funcionen correctament, i assessorant respecte al grau en el qual aquestes prestacions afecten l’accés dels nens al parla.

Nivell de sensació desitjada

El primer objectiu de la primera intervenció i provisió de l’amplificació a nens amb pèrdua auditiva és incrementar el desenvolupament de les capacitats del parla i el llenguatge. Llavors, la pedra angular de la verificació pediàtrica amb audiòfons hauria de consistir en assegurar que el senyal de la parla és completament audible amb els audiòfons. Un acostament comprensible hauria de tenir en compte la variabilitat de les pèrdues d’audició dels nens i els canvis esperats quan ells creixen i es desenvolupen. La limitada informació audiològica associada a les adaptacions amb audiòfons en nens hauria de també ser considerada. Les estratègies de verificació haurien d’assegurar que la sortida màxima dels audiòfons fos segura i confortable, basada en el grau de pèrdua del nen.

El mètode de nivell de sensació desitjada (DSL, Seewald et al 2.005), proporciona un acostament comprensiu en la selecció i verificació dels audiòfons. Les informacions recents sobre el mètode de DSL (version 5.0) van ser llançats el 2.005, basant-se en les dades d’una varietat d’estudis completats amb audiòfons pediàtrics en nens. Les informacions s’incorporen dins de la versió més recent del mètode de DSL que inclou objectius per a múltiples nivells d’entrada, diferents mètodes de prescripció per a adults i nens, les dades de la diferència en oïda real amb acoblador (RECD) i les dades de la sortida màxima basada en l’entrada de l’ample de banda (parla). La completa revisió del mètode de DSL, està més enllà del camp d’aquesta discussió; de totes maneres, els lectors interessats en una discussió més comprensible del DSL poden revisar els articles publicats en aquest camp a “Trends in amplification (Seewald et al, 2.005; Bagatto et al; Scollie et al, 2.005)

També és comú en la versió més recent de la metodologia de DSL, l’habilitat de generar objectius basant-se en les informacions de la resposta auditiva de tronc cerebral (ABR). A causa que algunes adaptacions en nens es basen en les informacions de ABR, DSL té en compte les diferències entre els llindars obtinguts en els procediments audiomètrics Standart i els obtinguts fisiològicament. Els estímuls usats per obtenir respostes d´ABR són breus de durada comparats amb els tons purs usats en l´audiometria.

Els llindars són inferiors per a tons purs de durades llargues que per als estímuls breus, i aquestes diferències varien com una funció de freqüència. Com a resultat, la nova versió de la metodologia de DSL incorpora diferents opcions per tenir en compte aquestes diferències en l’adaptació d’audiòfons. El mètode de DSL té una correcció inclosa, nHL, la qual es basa en la metodologia de calibratge d´ABR descrita per Stapells (1.990). De totes maneres, alguns clínics tenen en compte la diferència de durada, mesurant els llindars de comportament en estímuls breus usant un jurat de subjectes normoients, tal com descriu Gorga et al. (2.006). Llavors, el mètode DSL inclou el terme eHL per representar els llindars d´ ABR on no es requereixen correccions addicionals. En aquest cas, a causa que les diferències en els estímuls són tinguts en compte durant el procés de calibratge, una compensació inicial per a estímuls resultarà en inexactituds significatives.

Encara que cada acostament és acceptable respecte a les diferències en la durada d’estímuls entre ABR i la audiometría per comportament, els audiòlegs haurien d’estar familiaritzats amb el mètode usat per calibrar el seu equipament d’ABR. El coneixement sobre el mètode aplicat, assegurarà que la consegüent adaptació d’audiòfons sigui precisa. Els audiòlegs que treballen amb ABR haurien de també tenir el seu mètode de calibratge en consideració, quan es reporten resultats i es comunica amb audiòlegs de fora de la seva consulta.

Selecció d’audiòfons

Una vegada realitzat el diagnòstic de pèrdua auditiva, i la família està llesta per procedir a l’amplificació, la selecció d’audiòfons pot dur-se a terme. Els audiòlegs han de considerar una varietat de factors quan escullen amplificació per a nens. Un audiòfon ideal hauria de tenir un rang d’adaptació que proporcionés amplificació en les pèrdues d’audició habituals en nens i flexibilitat per permetre canvis potencials en la sensació d’audició en el futur. La durabilitat i compatibilitat amb ajudes tècniques, com els sistemes de Modulació freqüencial (FM), també són consideracions crítiques. Els audiòfons han de també adaptar-se amb els nens quan creixen. Basant-se en aquests requeriments, els audiòfons retroauriculars (BTE) són preferits als audiòfons customitzats que s’adapten en l’oïda.

El nombre de característiques disponibles standart a considerar ha incrementat significativament en els últims anys. Fins i tot els audiòfons més econòmics tenen micròfons direccionals, reductors de soroll, i estratègies de gestió del feedback. El professional necessitarà escollir quines d’aquestes característiques activar. Els audiòfons amb pretacions avançades estan desenvolupats basant-se en les necessitats auditives de l’adult. Si aquestes prestacions avançades dels audiòfons se seleccionen per a nens, els efectes que té cada prestació sobre audibilitat de la parla hauria de ser verificada i per tant avaluada.

Els Micròfons Direccionals

Els micròfons direccionals han demostrat millorar la comprensió de la parla en soroll en múltiples estudis de laboratoris i ambients al món real amb adults (veure Bentler, 2.005). Estudis en laboratori sobre els beneficis dels micròfons direccionals també han estat completats. Greus et al (1.999) va demostrar millorar els resultats d’escolta en soroll amb micròfons direccionals fixos per a dos grups de nens amb pèrdua auditiva que tenien de 4 a 6 anys i de 7 a 11 anys. En aquest estudi, la font de soroll era presentada directament de front (0 graus). El nivell del “babel” dels múltiples altaveus va ser variat en un paradigma adaptatiu fins que cada nen aconseguia uns resultats correctes d’un 50%. Els micròfons direccionals donen millors resultats a majors dificultats de relació senyal soroll (SNR) quan es compara amb condicions d’escolta omnidireccionals.

Recentment, Ricketts i els seus col·legues (2.007) van avaluar el reconeixement de la parla en nens en edat escolar usant micròfons direccionals en una varietat d’ambients simulats en classe. 26 participants entre 10 i 17 anys d’edat van ser inclosos en aquest estudi. Els resultats de reconeixement de la parla van ser obtinguts tant usant la funció omnidireccional com els micròfons direccionals. Encara que els micròfons direccionals van donar millors resultats en el reconeixement de la paraula per a situacions d’escolta en soroll, els investigadors van evidenciar que el reconeixement de la paraula va ser gairebé el mateix o inferior per a situacions d’escolta quan qui parla estava en els laterals o darrere de l’estudiant. Els beneficis de la direccionalitat quan l´orador no estava de front de qui escolta, depenen de l’habilitat que té el nen d’orientar el seu cap cap a la font de so.

Els resultats d’aquests estudis demostren que els nens poden aconseguir millores en la comprensió de la paraula en soroll amb micròfons direccionals quan el senyal d’interès està davant del nen. A més, els nens en edat escolar amb audició normal i amb pèrdua auditiva han demostrat l’habilitat de saber orientar-se cap a l´orador que no està davant seu (Ricketts & Galster, 2.008). Amb nens i bebès, de totes maneres, la seva atenció i orientació en l’espai quan hi ha un únic orador pot variar significativament. A més, evidències recents han suggerit que els nens menors de 2 anys accedeixen al llenguatge a través de l’escolta, a més d’amb la comunicació directa (Akhtar, 2.005). Els efectes dels micròfons direccionals referent a aquesta escolta i a l’aprenentatge en nens amb pèrdua auditiva no han estat investigats. Tampoc l’impacte dels micròfons direccionals en la localització, que té implicacions importants en la seguretat.

Basant-nos en la literatura d’investigació, els micròfons direccionals poden ser apropiats per a nens en situacions específiques on el soroll està present i la font de so està localitzada davant del nen. Els sistemes de FM proporcionen millores en la SNR si els comparem amb els micròfons direccionals, també quan hi ha múltiples parladors. Per a situacions d’escolta on la localització del senyal o la posició del nen poden variar, l’opció omnidireccional pot proporcionar major accés als sons des d’una varietat d’orientacions potencials.

Atès que la necessitat del nen per a micròfons direccionals variarà basant-nos en l’ambient d’escolta, un audiòfon que permeti al pare o tutor canviar ràpidament entre les maneres de micròfon és preferible a un auto switching o micròfons direccionals adaptatius. La decisió respecte a si activar o no micròfons direccionals hauria de discutir-se amb els pares, i assessorar en funció de les situacions on els micròfons direccionals podrien ser més efectius. Determinar l’edat idònia per activar els micròfons direccionals és difícil i pot basar-se en factors com els ambients en els quals està el nen, el seu desenvolupament del parla i del llenguatge, el seu comportament, i la voluntat del pare o tutor per canviar l’audiòfon apropiadament depenent de les situacions d’escolta.

Reductors de soroll

Reduir les conseqüències negatives de la percepció del soroll en persones amb pèrdua auditiva ha estat un objectiu dels processadors del senyal en els audiòfons durant diverses dècades (Bentler & Chiou, 2.006). Una revisió de la literatura realitzada per Bentler el 2.005 indica que els resultats del reconeixement de la paraula en soroll tampoc milloren ni es degraden pels algorismes dels reductors de soroll.

Les proves per suggerir que la percepció de la paraula es millora gràcies a aquestes estratègies no són evidents anés dels mesuraments en laboratori. De totes maneres, les evidències demostren que l’eficàcia de les estratègies de reducció de soroll, per incrementar el confort i facilitat d’escolta en soroll, ha començat a constatar-se. Les informacions de Mueller i Bentler (2.005) suggereixen que les estratègies de reducció de soroll poden millorar el nivell d’acceptació al soroll (ANL) per usuaris adults d’audiòfons, i que el reconeixement de la paraula no millora o empitjora amb la implementació de reductors de soroll. Incrementar el confort en soroll, fins i tot sense millorar la comprensió en soroll, és un resultat beneficiós que podria incrementar l’acceptació dels audiòfons per als consumidors.

La investigació que caracteritza els resultats en nens usant les estratègies de reducció de soroll és limitada. A més, la variabilitat dels paràmetres de reducció de soroll a través dels fabricants és substancial (Bentler & Chiou, 2.006). La quantitat de reducció de soroll, les freqüències on el guany es redueix, l’activació dels nivells d’entrada, i els temps d’activació i desactivació, són solament alguns dels aspectes dels reductors de soroll que varien segons el producte. Un tema important és que la reducció de soroll limita l´audibilitat de la parla per als casos pediàtrics. Hem de recordar que els nens requereixen major audibilitat (Stelmachowicz et al 2.000) i ample de banda (Stelmachowicz et al 2.002) que els adults per aconseguir el mateix nivell de comprensió del parla. Si les estratègies de reducció de soroll s’implementen, un component necessari de la verificació dels audiòfons és establir el guany i la resposta en freqüència, usant estímuls que activin aquestes característiques.

Adaptació oberta i Auricular en l’Oïda (RITE) en nens

Els avanços recents en els algorismes de supressió de feedback, a més de la minituarització dels components dels audiòfons, ha portat a la introducció dels nous audiòfons mini BTE que poden ser adaptats amb una mínima oclusió de l’oïda, coneguts popularment com a adaptacions obertes. Una implementació similar és el resultat d’acoplar un auricular al canal (RITE), a un audiòfon miniBTE. Els professionals que tenen adaptacions satisfactòries amb Open i audiòfons RITE amb adults, han considerat lògicament usar aquests audiòfons per a adaptacions pediàtriques. La petita grandària i la possibilitat d’adaptar sense un motlle customitzat, són avantatges de les adaptacions Open i audiòfons RITE, en comparació dels audiòfons tradicionals, però un nombre de factors addicionals han de ser considerats abans de seleccionar-ho per a nens.

A causa de la seva petita grandària, tant les adaptacions obertes com els audiòfons RITE poden no incloure un Telecoil o DAI; llavors, poden no ser compatibles amb sistemes de FM i altres ajudes tècniques. A més, els kits dels tubs fins i cables dels auriculars en els nens, inclouen diferents mesures apropiades en la majoria dels adults; de totes maneres, les mesures de tubs disponibles i tulipes no són adequades per a la majoria d’oïdes dels nens. El cost de reemplaçar els mecanismes d’acoblador en l’oïda quan el nen creix, particularment amb auriculars RITE, pot ser substancial. Addicionalment, poca durabilitat de certs audiòfons i una curta vida de la pila, relacionada a un la seva grandària reduïda, són algunes limitacions per a tots dos tipus d’audiòfons.

Encara que adaptacions obertes i audiòfons RITE són similars en grandària i aparença, cadascun d’ells té característiques que limiten la seva idoneïtat per a nens. Les adaptacions profundes al canal d’audiòfons RITE poden ocloure el canal de l’oïda. La quantitat d’oclusió i per tant el volum resultant entre l’auricular i el timpà són consideracions importants. La majoria dels algorismes de les adaptacions RITE es deriven usant els efectes de la localització dels micròfons dels BTE. De totes maneres, el volum del canal de l’oïda sobre el qual estimem el guany in situ varia depenent del fabricant i dels audiòfons. Aquestes diferències, així com els canvis potencials en el volum residual (resultant de la profunditat d’inserció), poden canviar la quantitat de guany al canal de l’oïda de forma significativa. Les variacions en la grandària i l’acústica per als canals del nens compliquen l’estimació de guany per a adaptacions RITE en nens i subratllen la importància de verificació amb mesures en sonda.

Al revés, les adaptacions obertes d’audiòfons proporcionen minima oclusió al canal de l’oïda, la qual cosa és un avantatge definitiu en termes de qualitat de so amb pèrdues neurosensoriales en aguts. De totes maneres, els canals de l’oïda oberts, combinats amb els algorismes de guany que no proporcionen amplificació per sota d’1.000 Hz, limiten l’efectivitat de les adaptacions open en nens. Fins i tot en casos amb caigudes en aguts que no requereixen amplificació substancial en greus, el potencial dels problemes transitoris d’oïda mitjana i la progressió de la pèrdua auditiva són situacions que poden resultar en una amplificació inadequada per a la pèrdua auditiva dels nens. A més, els rangs d’adaptació per a audiòfons oberts es basen freqüentment en mesures tires en un acoblador tancat, el qual no evidencia de forma precisa el guany en una oïda oberta, particularment en les freqüències greus. Conseqüentment, el guany hauria de verificar-se en l’oïda usant un sistema de sonda que inutilitza el micròfon de referència com a part del senyal d’entrada a l’audiòfon, la qual cosa porta a una baixa estimació de la quantitat de guany en l’oïda del pacient.

Verificació d’audiòfons

Una vegada el professional selecciona els audiòfons apropiats, la resposta de guany i freqüència dels audiòfons hauria d’establir-se per assegurar l´audibilitat de la parla damunt d’un rang de nivells d’entrada, la sortida màxima, i característiques addicionals haurien de ser verificades. Les mesures amb Sonda completades amb senyals de parla a múltiples nivells d’intensitat proporcionen l’assessorament més precís de les característiques de guany requerides. La sortida màxima hauria de ser verificada per assegurar que l’audiòfon és adequadament limitat als màxims nivells d’entrada. Quan les mesures en oïda real no es practiquen, les mesures en RECD són una alternativa acceptable. Per a una completa revisió de les mesures en RECD, el lector interessat pot llegir el treball de Bagatto i col·legues (2.005). El mètode de DSL proporciona objectius per al guany i la sortida, a més dels valors de RECD mitjana específica d’edat, per proporcionar una base per a les adaptacions pediàtriques d’audiòfons.

Usar els preestabliments del fabricant sense una verificació independent no és recomanable per una sèrie de motius. Les característiques del guany i compressió dels audiòfons pot variar substancialment en funció del fabricant, fins i tot per a individus amb els mateixos llindars audiomètrics. Els displays de guany i sortida als programari d’adaptació no proporcionen estimacions precises del guany dels audiòfons en l’oïda del pacient. Un estudi va trobar diferències de més de 20 dB, particularment entre els 2.000 i 4.000 Hz, entre el guany d’inserció precedida pel programari i la mesura en l’oïda del pacient (Hawkins & Cook, 2.003). A més, els nivells de sortida màxima per a graus equivalents de pèrdua d’audició són variables entre fabricants (Mueller et al, 2.008). Sense la verificació amb sonda, poden succeir-se errors significatius, i a causa que l’accés acústic a la parla i llenguatge per a nens i menors és essencial per al seu desenvolupament, la verificació individualitzada és essencial per a aquesta població.

A més de la confirmació de guany i sortida, la verificació de les altres característiques dels audiòfons hauria de també completar-se. Els següents acostaments poden usar-se amb la majoria dels audiòfons; a més, els recents desenvolupaments en equipament de verificació han simplificat aquest procés en alguns casos. Així com el guany i sortida màxima, l’assessorament de les prestacions avançades en l’oïda del pacient és el mètode més precís. Atès que les mesures múltiples en oïda real no són sempre factibles per a nens petits, una tàctica més raonable és completar la verificació de les prestacions avançades en l’acoplador (2cc) abans que arribi al pacient per comprendre les diferències entre oïda real i les mesures en acoplador. Qualsevol mesura en oïda real obtinguda hauria de completar-se amb el supressor de feedback activat per assegurar que la reducció del guany en altes freqüències no altera l´audibilitat de la parla.

A la majoria de professionals els falta temps per assessorar comprensiblement al pacient sobre la direccionalidad, però la funció dels micròfons direccionals pot ser ràpidament avaluada a la cabina. Amb el reductor de soroll desactivat, les mesures es prenen tant en omnidireccional com en direccional fixa. Aquest mètode no avalua tots els aspectes de la direccionalitat però proporciona al professional les evidències que els micròfons direccionals funcionen apropiadament i com la funció direccional pot alterar la resposta en freqüència de l’audiòfon. Algunes proves, com l´ “Audioscan Verifit”, inclouen una funció de múltiples persones parlant a la sala de proves, la qual cosa permet simultàniament l’assessorament dels micròfons direccionals. Els sistemes amb un sol parlador poden usar-se per realitzar mesures seqüencials de la direccionalitat alterant l’orientació de l’audiòfon en relació al parlador a través de múltiples mesures.

Diversos paràmetres de la reducció de soroll haurien de ser quantificats si aquesta característica està activada. La quantitat de reducció de soroll, les freqüències on es redueix el soroll, i l’arribada i sortida dels reductors de soroll pot ser verificada en un acoplador 2cc usant un senyal “steady state” com un soroll de banda ampla o soroll rosa. Les mesures amb reducció de soroll deshabilitat i habilitat poden ajudar en l’impacte de les estratègies de reducció de soroll sobre l´audibilitat i poden guiar en les decisions sobre si establir o no el reductor de soroll en l’adaptació. És important tenir en compte que molts sistemes de reducció de soroll requereixen més de 5 segons a activar-se completament, per la qual cosa les mesures han de prendre’s una vegada la corba de guany està estabilitzada.

Limitacions a les proves en camp lliure amb audiòfons.

Les mesures en Oïda real o RECD, així com la verificació de les tecnologies avançades dels audiòfons, proporciona un sòlid fonament per a les adaptacions pediàtriques. La verificació d’audiòfons és un procés en curs i no finalitzen després de la cita inicial. Les proves en camp lliure amb audiòfons i guany funcional continuen usant-se per alguns professionals malgrat les informacions evidents de fa més de 3 dècades (Macrae & Frazier, 1.980), que subratllen les limitacions d’aquest mètode. Els tons warble presentats a baixes intensitats no són processats per l’audiòfon de la mateixa manera que la parla a un nivell d’intensitat moderat. Com a resultat, els resultats en l´audiograma poden sobreestimar la quantitat de guany proporcionat per l’audiòfon. A més, les proves en camp lliure amb audiòfons no assessoren sobre el guany, la sortida màxima o sobre les prestacions avançades dels audiòfons. El procés d’obtenir llindars amb audiòfons en freqüències diferenciades també requereix temps, i no sempre és possible de realitzar amb nens petits. Si és possible, una millor eina per verificar el comportament és l’assessorament de reconeixement de la parla amb i sense audiòfons, la qual cosa proporciona evidències sobre com es processa la parla a major nombre de nivells d’entrada.

Adreces futures

Malgrat els múltiples avanços en investigació relacionats amb l’amplificació pediàtrica, necessitem completar més treballs. Els estudis transnacionals que avaluen els micròfons direccionals, reductor de soroll, i altres aspectes sobre el processament del senyal dels audiòfons amb nens millorarà l’habilitat del professional de prendre decisions sobre quines prestacions són apropiades per als nens. Els esforços haurien de fer-se per estendre l’ample de banda dels audiòfons a altes freqüències, la qual cosa pot ser important per fomentar el desenvolupament de la parla i del llenguatge. Per poder expandir l’ample de banda dels audiòfons, es necessiten múltiples àrees d’investigació, incloent les mesures d’assessorament de comportament més enllà dels 8.000 Hz, desenvolupant mètodes per assessorar sobre les funcions dels audiòfons en altes freqüències, i dirigint les limitacions mecàniques dels micròfons i els auriculars. Encara que els esforços de les investigacions independents poden tenir diferents passos que les innovacions tecnològiques de la indústria dels audiòfons, els fabricants haurien de promoure validacions independents de les característiques per estendre el màxim possible per assegurar que els beneficis sobre desenvolupaments dels audiòfons a totes les edats.

Conclusió

La verificació d’audiòfons per a nens petits és crítica per demostrar la idoneïtat de les prestacions en els audiòfons i assegurar el punt de partida per millorar el desenvolupament de la comunicació. Els avanços ràpids de la tecnologia i les evidències limitades externes per ajudar al clínic a prendre una decisió requereix que el professional usi la seva perícia clínica, verifiqui, i que tingui feedback amb els nens i les seves famílies per prendre decisions basades en evidències. El procés de verificació dels audiòfons hauria de ser un esforç continuat usant informacions de diferents fonts per maximitzar els resultats per als nostres pacients.

Text de: Ryan McCreery, M.S. CCC-A, Research Audiologist, Boys Town National Research Hospital (21/7/2008)