El pavelló auditiu

L’oïda externa està formada pel pavelló auricular i el conducte auditiu extern (CAE). El pavelló auricular és l’estructura fibrocartilaginosa que envolta el conducte auditiu extern i està recobert de pell. Està situat a la regió infratemporal i forma un angle amb el cap de 20º a 30º.

A la seva cara externa es distingeixen una sèrie de relleus (hèlix, antehelix, trago i antitrago) que formen entre ells les corresponents depressions. L’hèlix és la porció més excèntrica del pavelló i va des de l’anomenada arrel de l’hèlix fins a la porció postero-superior del lòbul de l’orella. L’antehèlix se situa concèntricament amb l’hèlix.

En la seva porció més cranial es divideix en dues branques dirigides cap a davant, una superior i una altra inferior que delimiten l’anomenada fossa navicular. El trago se situa per davant de l’entrada del CAE, al que tapa parcialment, entre ell i l’hèlix queda el solc intertràgic-helicí.

L’antitrago és una petita prominència oposada al trago, en la porció més inferior de l’antehèlix, separat del trago per l’escotadura tragal. La conxa és la depressió que queda entre el trago i l’arrel de l’hèlix, per davant i l’antehèlix i l’antitrago, per darrere.

El lòbul de l’orella és la seva poció més inferior, mancada de cartílag. Els lligaments intrínsecs uneixen els diferents cartílags del pavelló entre si i els extrínsecs uneixen el pavelló amb l’os temporal.

La musculatura del pavelló ha perdut en part, en l’home, la seva funció primitiva. La musculatura intrínseca ha perdut la seva funció, de desplaçar els cartílags entre si. Els músculs extrínsecs permeten mitjançant la seva contracció orientar el pavelló cap a la font sonora.