La Psicoacústica

La Psicoacústica és la ciència que estudia la comprensió del so, és a dir, les relacions entre les propietats físiques del so i la interpretació subjectiva que fa l’home d’elles. Estudia, per tant, la interpretació que fa l’home de la intensitat, la freqüència i el timbre, és a dir, de les tres característiques del so.

La seva complexitat resideix en el comportament no lineal de l’oïda en resposta al so. Es basa en estudis estadístics per salvar la dificultat de la subjectivitat de la percepció auditiva i per això els seus resultats es mostren en forma de gràfiques per facilitar la seva comprensió.

Els llindars d’audició són una part fonamental de la psicoacústica. Estadísticament podem distingir un llindar absolut com el mínim valor de l’estímul que produeix sensació auditiva en el 50% de les ocasions en què es presenta al subjecte explorat.

Es defineix el llindar d’audibilitat com la intensitat mínima d’un so per produir una sensació auditiva. En el cas d’un to pur de 1000 Hz la pressió sonora mínima capaç de produir sensació auditiva és de 20 μPa, que prenem com una referència per situar els 0 dB.

Es denomina llindar diferencial a la mínima variació que ha d’experimentar qualsevol dels paràmetres físics d’un so perquè el subjecte explorat experimenti un canvi en la sensació auditiva percebuda en el 50% dels casos.

D’altra banda es defineix el llindar de dolor d’un so com la pressió sonora que produeix sensació subjectiva de molèstia en l’ésser humà; que per a un to pur de 1000 Hz és de 20 Pa, equivalents als 120 dB. Podem veure en la gràfica que es refereix com a “Threshold of pain”.

Podem explorar els llindars diferencials tant d’intensitat com de freqüència i obtenir les denominades corbes de llindar diferencial, que demostren que l’oïda humana posseeix una major discriminació a mesura que augmentem la pressió sonora; les veiem representades a la gràfica com a “Threshold of audibility”.