La membrana timpànica
La membrana timpànica o timpà separa l’oïda externa de l’oïda mitjana.
Quan les ones sonores topen amb la membrana timpànica fan que aquesta vibri. Aquestes vibracions produeixen un moviment mecànic en els ossets de l’oïda mitjana, i aquests transmeten les senyals vibratòries a l’oïda interna.
La membrana timpànica està formada per una membrana molt prima semitransparent de teixit connectiu recoberta per pell a la part externa i per mucosa a la interna.
La membrana timpànica es troba en una posició inclinada (45º en l’adult), orientada cap a davant a baix i cap a forma i té forma el·líptica. Les seva mida en adults és d’uns 10 mm d’alçada i 9 mm d’amplària, i d´un grossor de 0,05 a 0,09 mm. La superfície és d’uns 65 mm². Comprèn dos segments: la pars tensa i la pars flàccida.
La pars tensa del timpà està constituïda per una membrana fibrosa, elàstica, espesa i resistent. Té forma d’embut, i en el seu punt més deprimit trobem l’umbo, que correspon a la zona d’inserció de l’extrem del mànec del martell. En la seva perifèria, la capa fibrosa forma l’anell fibrocartilaginós (annulus) que s’encaixa en el solc timpànic. Aquest s’uneix amb l’apòfisis lateral del martell constituint els lligaments tímpanomaleolares anterior i posterior. A l’espai lliure entre les dues espines timpàniques trobem la incisura timpànica o Rivinus.
La pars flàcida o membrana de Shrapnell es troba per sobre dels lligaments timpanomaleolars i és més petita, no té porció fibroelàstica i no participa en la transmissió del so. Té forma triangular de base superior i mesura 2 mm. És menys rígida que la pars tibant perquè la seva capa mitjana és menys gruixuda, i amb una organització dels feixos conjuntius menys precisa.