Audiòfons: temps d’aclimatació
Molts audiòlegs estan preocupats pel temps d’aclimatació als audiòfons dels seus usuaris. Humes et al (2002) va reportar poca evidència per donar suport a la aclimatació de benefici d’audiòfons.
De la mateixa manera, Saunders i Cienkowski (1997) van informar que “les conseqüències clíniques de l’aclimatació és probablement petit.”
Taylor (2007) van revisar la literatura revisada per experts en climatització i va concloure que “… la mitjana de temps que un pacient pot requerir per acostumar als audiòfons, independentment de la història de l’usuari, és d’aproximadament 30 dies.”
Tremblay i Moore (2012) informen que la rehabilitació auditiva és en gran mesura dependent de la capacitat del cervell per canviar (estructutalments i funcionalment) una vegada que les senyals audibles es presentenal cervell.
Una vegada l’audibilitat s’ha aconseguit l’entrenament auditiu orientat a les tasques repetitives facilita la capacitat del cervell per utilitzar el so al màxim. La “plasticitat” és la capacitat de canvi neural com a resultat de l’experiència sensorial.
Els autors assenyalen que les persones amb el mateix tipus i grau de pèrdua auditiva sovint tenen resultats diferents de comprensió de la parla, fins i tot durant l’ús dels audiòfons similars.
El grau de benefici obtingut dels audiòfons depèn en part de l’edat del pacient, la deprivació auditiva i l’estimulació cognitiva.
Podem dir que les persones que no obtenen resulats òptims d’els audiòfons (i / o implants coclears) tenen sistemes auditius que són “menys plàstics”, es a dir menys capacitats de representar noves senyals acústiques.