Característiques del so: el timbre
El timbre d’un so és la seva característica específica que ens permet distingir-lo d’altres sons de la mateixa altura, durada i intensitat, quan són produïts per diferents fonts sonores.
En funció de la vibració que es produeix (diferent per a cada cos sonor), s’ocasiona una energia diferent en els components harmònics del so que es genera.
Segons el tipus de timbre podem distingir els diferents instruments d’una orquestra en produir una mateixa nota. Ens permet també reconèixer a cada persona pel timbre de la seva veu.
El teorema de Fourier demostra que qualsevol forma d’ona periòdica pot descompondre’s en una sèrie d’ones (harmònics).
Aquestes ones tenen una freqüència que és múltiple de la freqüència de l’ona original, anomenada freqüència fonamental. Per tan, els harmònics són múltiples de la freqüència fonamental, a la qual acompanyen.
El timbre ve determinat per la quantitat i intensitat d’aquests harmònics. De vegades, com en el cas de l’oboè, aquests harmònics poden tenir una amplitud igual o superior a la forma d’ona fonamental.
Els harmònics varien segons la font, segons el tipus d’instrument, segons el disseny del propi instrument, i, fins i tot, segons la forma de tocar aquest instrument.