Otoscòpia: Objectius generals

L’otoscòpia és l’examen visual del CAE (Conducte auditiu extern) i de la membrana timpànica.

Ha de realitzar-se amb l’ajuda de diferents mitjans d’amplificació ja que la clàssica exploració amb el mirall frontal, encara que útil, no ens permet identificar amb precisió la membrana timpànica per ser correctament interpretada.

L’instrument més bàsic per realitzar la Otoscòpia és l’anomenat Otoscopi de llum, però, sempre que sigui possible, complementarem els resultats usant un microscopi o un videotoscopi.

Objectius generals de l’endoscòpia.

L’exploració clínica de l’oïda, com la resta de l’exploració ORL, ha de ser sistemàtica i el seu objectiu consisteix a definir el caràcter normal o patològic de les porcions externa i mitjana de l’oïda.

Començarem a explorar l’oïda sana o el cínicament millor, observant les característiques del pavelló auricular i l’entrada al CAE. L’Otoscopi a utilitzar, si no disposem de Microscopi o Endoscopi, serà el del calibre més ample possible.

Iniciarem l’exploració fixant-nos en la morfologia general del pavelló, en la posició i angulació del mateix pel que fa al cap, en els seus relleus i valls i en les característiques de l’epidermis que el cobreix.

A continuació iniciarem l’exploració del CAE, per a això observarem el conducte estirant el pavelló cap a fora, a dalt i enrere (en nens cap a fora, enrere i a baix).

Observarem la pell del CAE, el seu grossor i coloració, el seu caràcter descamatiu, la presència de cera, la seva quantitat i les seves característiques organolèptiques.

Ens fixarem en si la introducció de l’Otoscopi produeix dolor o picor. És important canviar la cànula de l’Otoscopi entre una i una altra oïda, si sospitem que el primer estigués infectat.

Si la cera dificulta la visió completa del CAE i/o la membrana timpànica, procedirem a netejar-ho (pinces, aspirador, etcètera) abans de continuar l’estudi.

Una vegada explorats el pavelló i el CAE, ens detindrem en l’observació de la membrana timpànica. Per definir el seu caràcter normal o patològic, pararem esment a quatre de les seves característiques: integritat, coloració, relleus i reflexos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *