Otoscòpia: Integritat de la membrana timpànica

El primer que hem de fer quan realitzem una otoscòpia és identificar unes referències anatòmiques (apòfisis curta i mànec del martell) que ens permetin situar en l’espai la membrana timpànica.

És fonamental conèixer si està o no perforada. Si no està perforada, caldrà descriure-la: engrossida, aprimada, bombada, etc.

A més, caldrà precisar la posició de la membrana timpànica pel que fa al promontori. Així direm que està enfonsada (Atelectasiada) si la seva situació és més propera a la paret medial de la caixa del timpà del que és normal.

Si és així, caldrà precisar si l’atelectasia afecta a la pars flàccida o a la pars tensa i, en aquest últim cas, si és total o implica només a algun dels seus quadrants.

En ocasions no és fàcil dir si la membrana està enfonsada o ben posicionada.

En aquest cas, convé fixar-se en l’apòfisi curta, en la part més alta del mànec del martell i en el reflex lluminós de Politzer. Si l’apòfisi curta del martell en excessiu relleu i el reflex està distorsionat, són senyals inequívocs de l’enfonsament de la membrana.

audiopacks audiofons barcelona otoscopia integritat membrana timpanica

A més cal precisar quin grau d’enfonsament presenta la membrana. Si per l’aspecte timpànic sospitem una disfunció de la trompa d’Eustaqui, instruirem al pacient en la realització de maniobres de Valsalva i Toynbee, i li demanarem que executi la primera d’elles, observant el quadrant posterosuperior de la membrana i la porció del CAE amb ella relacionada, per comprovar si aquesta zona té o no mobilitat.

Si el timpà es desplaça cap a l’explorador en realitzar la primera maniobra i sospitem normalitat de la funció tubàrica, li demanarem que realitzi una maniobra de Toynbee i observarem si la membrana torna a la seva posició inicial.

Finalment, cal assenyalar si la membrana contacta amb algun dels ossets de l’oïda i dóna lloc a una Timpanoincudopexia o una Timpanoestapedopexia espontània, o si a través de la membrana aprimada intuïm una Lisis ossicular.

Si el timpà no està íntegre, definirem si la perforació és central (no destrueix l’anell timpànic) o marginal (si ho destrueix i arriba fins al marc ossi, podent originar un Colesteatoma).

També definirem si la perforació està activa en el moment de l’exploració (presència d´otorrea o otorragia) o seca i la seva relació als quadrants en els quals dividim a la membrana (així direm per exemple: perforació central en el quadrant anterosuperior, perforació de l’ hemitímpà posterior, perforació subtotal – si afecta almenys a tres quadrants – o perforació total). En el cas que el timpà estigui perforat, convé precisar l’estat dels ossets i la seva mobilitat, sempre que les característiques de la perforació ens ho permetin. D’aquesta manera ens fixarem en si el martell està íntegre o no (amputació de l’Umbo, per exemple), en la integritat de l’ Apòfisis llarga de l’enclusa i en si l’estrep és normal o està absent. Una altra característica a tenir en compte és la presència d’erosions en l’àtic que deixen al descobert l’enclusa i el cap del martell tapissats, i en ocasions modelats, per una atelectasia de la pars flàccida de la membrana timpànica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *