L’efecte còctel party i la binauralitat
L’efecte còctel party (també conegut com l’efecte de l’atenció selectiva) és el fenomen que ens permet enfocar l’atenció en un estímul sonor particular mentre es filtren els altres estímuls, de manera molt similar quan en una festa podem concentrar-nos en una sola conversa en un ambient sorollós. Aquest efecte és el que permet a la majoria de la gent “sintonitzar” una sola veu i “desconnectar” totes les altres.
L’efecte còctel funciona millor amb un efecte binaural. L’efecte binaural és el que requereix l’audició amb dues orelles.
Les persones amb una sola orella funcional se senten molt més pertorbades per interferències de soroll que les persones amb dues orelles sanes.
No obstant això, fins i tot sense la informació d’ubicació binaural, les persones poden, encara que amb molta més dificultat, de manera selectiva, assistir a un orador especial si el to de seva veu o el tema del seu discurs és prou distintiu.
L’aspecte binaural l’efecte còctel es relaciona amb la localització de les fonts de so. Els experiments han demostrat que el sistema auditiu és capaç de localitzar almenys dues fonts de so simultàniament i assignar les característiques de so font correcta a aquestes fonts de so simultàniament també.
En altres paraules, tan aviat com el sistema auditiu ha localitzat una font de so, es pot extreure els senyals d’aquesta font de so d’una barreja de fonts de so que interfereixen.
El sistema auditiu suposadament realitza una mena de funció de correlació creuada entre les dues senyals de l’oïda. Una funció de correlació creuada de projectes de senyals en un eix, que correspon a la diferència de temps entre els senyals de l’oïda ambdós.
Per exemple, el so amb una diferència de temps entre-aural de 0,3 ms es projecta en la posició de 0,3 ms de l’eix de correlació. Si múltiples fonts de so són presents, llavors els patrons complexos de correlació aparèixen. Els paràmetres estadístics d’aquests patrons, com a valor mitjà i la variància, depenen de les direccions i els nivells de les fonts de so.
El sistema auditiu és òbviament capaç d’analitzar aquests patrons i determinar les senyals d’una font de so.