Desordres auditius: neuropatia auditiva

Neuropatia auditiva (NA), és un terme utilitzat per descriure als pacients que manifesten dèficits de l’audició, fonamentalment per a la comprensió de la paraula, amb uns potencials evocats auditius del tronc cerebral (PEATC) absents o distorsionats. Per altra banda mentre que les Otoemissions acústiques transitòries (OEAT) i els microfònics coclears (MC) són normals.

Aquests mètodes d’exploració electrofisiològica, ens permeten avaluar la funcionalitat de les cèl·lules ciliades externes: OEAT i MC, així com l’activitat elèctrica del nervi auditiu en la seva porció perifèrica i en el seu recorregut pel tronc cerebral: (PEATC) sent aquestes proves un requisit bàsic per al diagnòstic de la neuropatia auditiva.

L’aportació clínica de les OEAT a l’audiologia ha vingut a resoldre el dilema diagnòstic de la neuropatia auditiva.

Durant la dècada dels 80 es va posar nom a la neuropatia auditiva, al detectar-se alguns pacients amb absència de PEATC i una disminució o falta de comprensió de la paraula que no corresponia amb l’audiometria tonal, en mostrar aquests mínims dèficits auditius o audició normal.

Aquests casos eren anomenats paradoxals, disfunció auditiva central o dèficit en la sincronització neural del par VIII.

Entre les etiologies que justifiquen una neuropatia auditiva destaquen algunes malalties neuropátiques determinades genèticament com la malaltia de Charcot Marie Tooth i l’atàxia de Friedreich.

Enfermetats adquirides perinatals com la hiperbilirrubinemia i l’anòxia; malalties infeccioses, immunològiques i metabòliques. En altres pacients, no s’ha pogut i evidenciar la causa de la neuropatia auditiva, per la qual cosa s’han descrit com a casos idiopàtics, encara que estem convençuts que en un futur proper, amb l’avanç de la genètica, es detectaran mutacions de gens que justificaran algunes neuropaties anomenades avui per error idiopàtiques.