Estratègies de comunicació: llegir els llavis
Si el rendiment dels audiòfons no permet aconseguir un nivell d’audició funcional, és necessari desemvolupar les capacitats de lectura labial perquè la persona pugui recuperar un millor nivell de comunicació, almenys amb les persones més properes (per tant disposades a realitzar un cert esforç en la seva dicció i en la seva forma de parlar) i en les situacions de diàleg cara a cara.
La lectura labial, en realitat, no pretén que la persona sigui capaç de “llegir” cadascun dels fonemes de la llengua ja que això resulta impossible: alguns fonemes no són visibles i molts d’ells tenen formes visuals similars.
En realitat, es tracta fonamentalment d’un procés psico-lingüístic de tornar a reelaborar la informació a partir de la imatge labial, de les dades del context i del coneixement previ de l’idioma i de la seva estructura.
És la raó per la qual la capacitat de lectura labial està estretament lligada a la intel·ligència, nivell cultural i capacitat d´atenció.
Per tant, l’abordatge ha d’encoratjar les dues vies d’accés: la d’abaix cap amunt que parteix dels elements visibles en llavis i cara i intenta reconstruir la paraula, i la de dalt cap avall que intenta preveure i “endevinar” el que es va a veure en els llavis i la cara de l’interlocutor.
La progressió que se segueix habitualment (encara que pot haver-hi canvis en funció de la persona) és l’elaboració en primer lloc d’exercicis en els quals es repassen totes les articulacions del parla.