Introducció al protocol pediàtric

Durant molts anys, les solucions auditives disponibles per als nens amb pèrdua d’audició eren molt limitades.

Les mesures fisiològiques no podien aportar resultats concrets quan les mesures subjectives basades en el comportament no podien dur-se a terme.

Hi havia certs casos en els que la hipoacúsia no podia diagnosticar-se de forma correcta, principalment quan es tractava de nens menors de 3 anys, persones amb alguna discapacitat que impedia realitzar les proves conductuals correctament i les persones amb altres problemes de salut associats.

Els audiòfons eren també molt limitats en referència a la qualitat del so i a la seva flexibilitat. Els implants coclears oferien també un accés al llenguatge molt limitat.

Els audiòlegs, per tant, tenien grans dificultats en la selecció de la solució auditiva més adequada. Avui dia existeixen eines i recursos per poder dir que aquestes dificultats han desaparegut als països desenvolupats:

• Screening auditiu universal en nounats: La legislació impera que tots els nens a les 24-48 hores després de néixer han de passar un screening auditiu per descartar problemes auditius.
• Desenvolupament de tècniques objectives per a l’avaluació de la funció auditiva.
• Millores en el disseny i en el processament del senyal dels audiòfons.
• Introducció de mètodes de verificació en oïda real de les adaptacions amb audiòfons.
• Avanços en el rendiment dels implants coclears.

L’objectiu actual de l’audiologia pediàtrica és combinar les tècniques disponibles amb els protocols pediàtrics basats en evidències, amb la finalitat d’assegurar que els nens amb pèrdua auditiva tinguin el millor accés possible al llenguatge parlat.