Pèrdua d’audició infantil: detecció precoç universal

Segons l’American Association of Pediatrics (AAP), els requisits del protocol de detecció universal de la hipoacúsia han de ser:

• Estudiar ambdues oïdes, al menys en el 95% de tots els nounats.
• Detectar tots els casos de dèficit auditiu unilateral o bilateral superior a 40 dB HL en la millor orella.
• Tenir una taxa de falsos (+) igual o inferior a 3% i de falsos (-) de 0%.
• Tenir una taxa de remissió per a estudi audiològic i confirmació del diagnòstic inferior al 4%.
• Que el diagnòstic definitiu i la intervenció es realitzin abans dels 6 mesos.

El llindar que es considera acceptable és el de 40 dB, atès que una hipoacúsia lleugera (<40 dB) no és tributària de detectar, ja que no té unes repercussions cognitives, comunicatives i lingüístiques remarcables i, encara que es diagnostiqui més tardanament, es pot corregir.

Per fer possible aquest protocol caldrà desenvolupar-lo en quatre fases:

• Primera fase: Té com a objectiu la detecció precoç de la sordesa en els nadons nascuts a Catalunya mitjançant les proves de cribratge universal, abans de l’alta hospitalària.
• Segona fase: Té com a objectiu el diagnòstic i avaluació dels infants detectats amb pèrdua auditiva, com a màxim als 3 mesos.
• Tercera fase: Té com a objectiu l’inici del tractament de la hipoacúsia, tant medicoquirúrgic com protètic, educatiu, pedagògic i lingüístic, abans dels 6 mesos.
• Quarta fase: Té com a objectiu el seguiment mèdic, protètic, educatiu, pedagògic i linguüístic dels casos detectats d’hipoacúsia.

Es recomana els PEATC-A com a prova d’elecció per realitzar el cribratge perquè és la prova més sensible i específica i detectarà també les sordeses retrococlears.