Audiometria supraliminar
Si després de realitzar una audiometría tonal liminar, descobrim l’existència d’un deteriorament en el llindar auditiu, la realització d’una audiometria supraliminar ens ajudarà a concretar el diagnòstic, identificant l’origen de la deficiencia auditiva. Ens ajudarà a saber si la part que es trova deteriorada és la zona coclear (oïda interna). Aquesta prova es realitza per damunt del llindar d’audició.
Aquesta prova es basa en l’estudi de la distorsió dels paràmetres que constituiexen l’estímul sonor. Parlem de freqüència de l’estímul, intensitat de l’estímul i temps de duració de l’estímul. Pel desenvolupament d’aquesta prova ens centrarem en la distorió de la intensitat.
A l’hora d’estudiar aquest paràmetre ens remetem a les cèl.lules encarregades d’amplificar els senyals més dèbils i augmentar la discriminació freqüencial (CCE), un mal funcionament d’aquestes donarà lloc a l’efecte anomenat “Reclutament”, mostrant, per tant, una lesió a la còclea. Per identificar aquesta lesió existeixen diferents mètodes.
- Prova de Fowler: S’emet un estímul sonor a través d’auriculars en ambdúes oïdes, precisant major intensitat a l’oïda amb hipoacúsia per adquirir la mateixa sensació que es produeix a l’oïda sana. Si a mesura que augmenta la intensitat es produeix una disminució de la diferencia entre les mateixes, el resultat será “Reclutament positiu”.
- Test de Lüscher i Zwislockl: Aquesta prova es realitza a 40 dB per sobre del llindar auditiu, intercambiant sons continuats i sons a intensitats variables (so modulat). El pacient ha de detectar el so modulat. Els paràmetres que ens dirà l’estat del reclutament són:
- Per a reclutament parcial: Llindar de modulació entre 1,5 i 0,7 dB.
- Per a reclutament acusat: Llindar de modulació entre 0,5 i 0,2 dB.
- Prova de S.I.S.I: aquesta prova es farà a 20 dB per sobre del llindar auditiu. El pacient haurà de detectar petits increments d’intensitat d’1 dB, aquests canvis apareixeran cada 5 segons. El resultat s’obté en percentatges.