Identificar hipoacúsia mixta

La hipoacúsia mixta es deu a alteracions simultànies en la transmissió i percepció del so a la mateixa oïda.

La patologia afecta a estructures de l’oïda externa i/o mitja i també a l’ oïda interna i/o via auditiva nerviosa.

En l’audiometría tonal, els umbrals de via aèrea y via òssea superen els 25 dB, existint entre ells una diferència igual o superior a 15dB. Segons el component que domini hi haurà més o menys diferència entre las vies aèrea i òssea.

Si la component de percepció (afecció de l’oïda interna) és més important, estaran les dues vies molt properes, respectant la diferència de 15 dB. Si la component de transmissió (afectació de l’oïda externa i/o mitja) es més important, estaran ambdues vies més separades entre si. En l’audiometria vocal podrà aparèixer una corva semblant a les de percepció o a la de transmissió, segons predomini un tipus o un altre.

Prèviament a l’exploració audiológica, trobarem en la majoria dels casos, signes evidents de problemes d’ oïda mitja durant la vida del pacient, com otitis recurrents, perforacions timpàniques, otosclerosis o problemes de ventilació tubàrica. Aquests signes podran ser evidents al moment de realitzar l’otoscòpia i durant l’examen de la impedanciometria.

Cal dir que els resultats amb l’ ús d’audiòfons seran majoritàriament molt satisfactoris en aquest tipus de pacients, augmentant la seva eficiencia en els casos on el component transmissiu sigui més present.