El nen sord i l’Escola

El nens sords quan arriben a l’escola tenen les seves pròpies particularitats i diferents necessitats educatives.

Mentre que el nen oïdor arriba a l’escola per a aprendre i amb un llenguatge, el nen sord arriba amb un codi lingüístic molt limitat i escàs, a més haurà d’aprendre el llenguatge.

L’evolució audiològica, tecnològica i educativa dels últims anys, unida a la precocitat dels diagnòstics, la major informació i suport que reben les famílies, fan que s’obrin oportunitats de formació en aquest col·lectiu.

Segons estudis de FIAPAS, en els nens sords existeixen molta desigualtat en els seus nivells lingüístics i competència en lecto-escriptura: En general, els nivells acadèmics estan per sota dels seus companys oïdors. Aquests nivells dependran de la resposta escolar que se’ls ofereixi.

Les administracions i professorat, han de posar a la disposició d’aquests alumnes, accessibilitat perquè l’aprenentatge i coneixement, els aporti autonomia, amb recursos audiològics, tècnics i humans.

Modalitats d’escolarització

1. Mètode Oralista: modalitat parlada i escrita. En sordeses amb bastantes restes auditives funcionals, postlocutives “tardanes”, es pot optar per una educació exclusivament de la llengua oral.
2. Mètode bilingüe: educació combinada entre la llengua oral i la llengua de signes espanyola. Consisteix en la instrucció en dues llengües, una d’elles la natural de l’alumne. A més afavoreix la integració del nen sord ja que li permet ser membre de dues comunitats simultàniament, la comunitat sorda i l’oïdora.
3. Mètode mixt: amb diferents sistemes de comunicació.

Objectius del mètode bilingüe

1. Proporcionar al nen sord les mateixes possibilitats educatives de l’oïdor.
2. Desenvolupar una identitat bicultural.
3. Incloure dues cultures i dues llengües dins de l’escola.
4. Crear un ambient apropiat a les formes de processament cognitiu i comunicatius dels nens sords.
5. Possibilitar un desenvolupament socioemocional íntegre, basat en la identificació amb els adults sords.
6. Afavorir que puguin entendre millor el món que els envolta.
7. Proporcionar el complet accés a la informació curricular i cultural.
8. A més del tipus d’educació que es triï també és molt important per al nen sord el seu entorn social.

La forma de veure i mirar als nens sords, (el veïnat, els comerciants on solem anar a fer la compra), també influirà en com es veuen ells i elles.

És molt important generar actituds positives cap a la sordesa passant per la informació i l’eliminació de conceptes erronis. No tenir por a l’hora de comunicar-se amb un nen sord, mirar-los com el que són: nens amb infinitat de potencials i confiar en les seves capacitats i en la seva autonomia, són actituds que els nens sords aniran assumint.