Sinestèsia Auditiva
La sinestèsia és un tipus de trastorn sensoperceptiu que afecta a la integritat de la percepció de l’individu. La sinestèsia auditiva-visual és aquella que barreja el so amb la visió. Les paraules o la música evoquen simultàniament una imatge mental. Pot passar amb qualsevol so, però especialment amb la música i la seva relació amb els colors.
Harrison i Baron-Cohen (1994) suggereixen que el fenomen apareix en certs individus com a resultat d’una connectivitat neuronal inusual. Hochel i Gómez (2006), també consideren que la sinestèsia és una condició neurològica que pot estar present o no des del naixement.
Els investigadors també creuen que la sinestèsia és una condició que s’adquireix en la infància (el subjectes normalment informen de posseir-la “des de sempre” o des de quan puguin recordar) i que sol perdurar per a tota la vida. Fins a l’actualitat no és conegut cap cas de remissió espontània de la sinestèsia. Segons els diferents estudis realitzats, l’aparellament entre estímuls i respostes sinestèsiques és altament estable en el temps i no és possible confondre-la amb la memòria de subjectes no sinestèsics.
Avui dia, la sinestèsia és reconeguda com un fenomen que pot obrir portes cap a enigmes científics i filosòfics, com la naturalesa de la percepció i les bases neurofisiològiques de la metàfora i del llenguatge (Caivano, 2016).
A partir de diferents estudis s’han anat definint una sèrie de criteris diagnòstics que permeten diferenciar la sinestèsia idiopàtica d’un altre tipus de condicions psicològiques (com a al·lucinacions o estats de consciència alterats) o d’extravagàncies artístiques. Seguint a Cytowic(2002), la percepció sinestèsica és:
1. Involuntària i automàtica
2. Localitzable en l’espai
3. Consistent i genèrica
4. Duradora
5. D’una importància emocional
A més, d’acord amb Day (2005) existeixen dues grans categories generals de sinestèsia:
a) Sinestèsia cognitiva: induïda per estímuls associats a significats simbòlics apresos a través de la cultura (grafemes, fonemes, noms propis, dies de la setmana, etc.).
b) Sinestèsia bàsica (“synaesthesia proper” en l’original): els estímuls d’una modalitat sensorial són percebuts simultània i involuntàriament a través d’un altre canal sensorial (p. ex., “veure la música”).
Per a fer-nos una idea del poc habitual que és la sinestèsia en les persones, existeix un estudi complet sobre la demografia i la prevalença de sinestèsia (Rich i cols., en premsa) estima la prevalença en 1 de 1150 (0.087%) en dones i 1 en 7150 (0.014%) en homes, confirmant, a més, la major probabilitat d’aquesta condició entre parents genètics (36%).
A més, els investigadors també van preguntar als sinéstetas sobre els possibles avantatges i desavantatges de la sinestèsia. La majoria dels enquestats (71%) percebien la seva condició positivament, informant que la sinestèsia els facilitava el record i l’organització de dades, era una font de plaer mental i inspiració creativa.
Mentre que aproximadament un terç dels participants van indicar alguns aspectes negatius, principalment una confusió deguda a la incongruència entre la percepció sinestèsica i la realitat. Els sinéstetas lèxics van informar sobre sentiments contradictoris deguts a la seva predisposició negativa cap a persones el nom de les quals era percebut en colors mentals negatius. Una minoria es queixava de sobrecàrrega sensorial i de sentir-se incòmodes per ser “diferent” d’altres persones.
L’objectiu principal d’aquest post és que considerem oportú esmentar la importància de la sinestèsia per a l’avanç de la nostra comprensió de l’experiència subjectiva i el funcionament perceptiu de l’ésser humà.
BIBLIOGRAFIA
Hochel, M. y Gómez, E. (2006). La sinestesia: sentidos sin fronteras. Departamento de Psicología Experimental. Facultad de Psicología Universidad de Granada.
Harrison, J. y Baron-Cohen, S. (1994) “Synaesthesia: an account of coloured hearing”, Leonardo 27 (4), 343-346.
Caivano, J. L. (2016). Sinestesia Visual y Auditiva: la relación entre color y sonido desde un enfoque semiótico. Universidad de Buenos Aires.
Cytowic, R.E. (1989). Synaesthesia: A union of the senses. New York: Springer.
Day, S. (2005). Some Demographic and Socio-cultural Aspects of Synesthesia. En Robertson, L.C. y Sagiv, N. (Eds.), SYNESTHESIA: Perspectives from Cognitive Neuroscience (pp. 11-33). Oxford University Press, New York.
Rich, A. N., Bradshaw, J. L., & Mattingley, J. B. (2006). A systematic, large-scale study of synaesthesia: Implications for the role of early experience in lexical-colour associations. Cognition, en prensa.