La timpanometria

La timpanometria és una prova que avalua la funció de l’oïda mitjana i la mobilitat del timpà i els ossets de l’oïda.

Es realitza mitjançant un dispositiu que genera un to de 226 Hz i varia la pressió d’aire en el canal auditiu (CAE), mentre mesura el so que es reflecteix en la membrana timpànica. Els resultats s’expressen com una gràfica anomenada timpanograma, que mostra la relació entre la pressió i la admitancia (o compliancia) acústica de l’oïda mitjana.

Els resultats de la timpanometría s’analitzen segons la forma, el pic i l’ample de la corba del timpanograma.

S’han proposat diverses classificacions, sent la més utilitzada la de Jerger, que distingeix cinc tipus de timpanogrames: A, As, Ad, B i C. Cada tipus s’associa amb una condició diferent de l’oïda mitjana, que pot indicar normalitat, presència de líquid, rigidesa o hiperlaxitud de la cadena osicular, alteració de la pressió o perforació timpànica.

Els resultats de la timpanometria

Els resultats es registren en un timpanograma de manera automàtica, que pot ser de diferents tipus.

• Timpanograma tipus A: es caracteritza per una corba amb un pic alt i estret. Aquest tipus de timpanograma indica una funció normal de l’oïda mitjana.

• Timpanograma tipus Ad: signifiquen que el timpà té una mobilitat excessiva, la qual cosa pot deure’s a una cicatrització o a una atròfia del timpà.

• Timpanograma tipus As: signifiquen que el timpà té una mobilitat reduïda, la qual cosa pot deure’s a una otitis mitja crònica o a una perforació timpànica.

• Timpanograma tipus B: es caracteritza per una corba àmplia i plana. Aquest tipus de timpanograma indica una funció anormal de l’oïda mitjana, com una acumulació de líquid o una obstrucció en l’oïda

• Timpanograma tipus C: es caracteritza per una corba amb un pic alt i estret, però amb una pressió negativa en l’oïda mitjana. Aquest tipus de timpanograma indica una disfunció de la trompa d’Eustaqui, que pot ser causada per una infecció o un bloqueig.

La timpanometria és una prova útil i complementària a la otoscopia i l’audiometria per a avaluar l’estat de l’oïda mitjana i detectar possibles causes d’hipoacúsia conductiva. A més, pot ajudar a monitorar l’evolució d’algunes malalties de l’oïda mitjana i a valorar la necessitat de tractament mèdic o quirúrgic.

Durant la dècada de 1950, els avanços tecnològics van permetre el desenvolupament de dispositius específics per a realitzar timpanometries. El primer timpanòmetre comercialment disponible va ser creat en 1954 per la companyia americana Amplivox. Des de llavors, la tècnica ha evolucionat a mesura que s’han millorat els dispositius i els mètodes d’anàlisis.

Realització d’una timpanometria

El timpanòmetre produeix canvis de pressió en l’oïda mitjana i mesura la quantitat de moviment de la membrana timpànica en resposta a aquests canvis de pressió. Durant la prova, se li demanarà al pacient que mantingui la boca tancada i que no empassi ni parli.

La realització de la timpanometria és senzilla i no invasiva. S’introdueix una sonda en el canal auditiu extern, que ha d’estar net i sense lesions, i se segella amb una oliva adequada a la grandària de l’oïda.

La sonda emet el to de prova i canvia la pressió d’aire des de valors negatius a positius, registrant el nivell de so reflectit a cada moment.

El pacient ha de romandre quiet i relaxat, sense empassar ni parlar, durant els pocs segons que dura l’exploració. Es pot repetir el procediment en l’altra oïda per a obtenir una comparació bilateral.