El primer so de l’univers

En el plasma es van crear zones més denses que, per gravetat, atreien la matèria del seu voltant mentre els fotons fugien d’aquestes àrees, i això va crear el primer so de l’univers.

Es calcula que el big-bang que va originar l’univers va passar fa uns 13.800 milions d’anys, i cada vegada se saben més coses de com va evolucionar a partir de llavors.

Els primers centenars de milers d’anys encara no existien ni les galàxies, ni les estrelles, ni els forats negres, ni els planetes; ni tan sols els àtoms, ni res del qual ara coneixem.

Llavors tot era un plasma molt dens format per matèria i energia fosca, fotons i barions, que són partícules subatòmiques com els protons i els neutrons.

Oscil·lacions acústiques bariòniques en l’univers

Aquest so, es el rastre que va poder captar el telescopi Planck de l’Agència Espacial Europea, li  denominen “oscil·lacions acústiques bariòniques” (BAO en anglès).

Les BAO van ser un so que, si llavors haguessin existit els humans, no podrien haver sentit, perquè és 47 octaves més baix que la nota més baixa d’un piano, i té longituds d’ona descomunals, de centenars de milers d’anys llum.

A més, el mitjà en el qual viatjaven aquestes ones sonores no era precisament aire, sinó el plasma enormement dens que llavors constituïa l’univers.

Un so humanitzat

Malgrat tot això, la NASA ha aconseguit convertir els senyals de les BAO en un arxiu de so audible, que es pot escoltar en aquesta mostra:

 

Passats uns 380.000 anys, el plasma es va convertir en àtoms d’hidrogen, i el so va desaparèixer, però després d’haver definit com es distribuiria la matèria per l’espai.

Va ser llavors quan es va emetre la radiació de fons de microones, CMB en anglès, que va ser com una mena de “registre fòssil” de les BAO, i que es va descobrir el 1965.

Els registres de les BAO també mostren els efectes que té en la matèria el contingut principal de l’univers, gairebé el 70%, que encara no sabem què és, i que ha rebut el nom d’energia fosca.

Després de les BAO va haver-hi un llarg període fosc i silenciós a l’univers, fins que, quan tenia uns 400 milions d’anys d’edat, van aparèixer les primeres estrelles.

 

El BINGO, un radiotelescopi per a rastrejar l’univers

Al Brasil s’està construint el radiotelescopi BINGO, per a poder estudiar en profunditat les BAO i el seu rastre.

De fet, aquest radiotelescopi buscarà els vestigis de radiació del primer element més abundant en l’univers, l’hidrogen, que té una longitud d’ona de 21 centímetres.

Segons expliquen, el radiotelescopi BINGO està dissenyat per a rastrejar la distribució de l’hidrogen entre 1.000 i 4.000 milions d’anys llum de distància per a identificar la influència de l’energia fosca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *