L’oïda

L’oïda és un òrgan sensorial que permet percebre sons.

Forma part del sentit de l’audició i, en els humans (com en tots els mamífers), exerceix un paper fonamental en el sentit de l’equilibri.

A nivell auditiu, el seu objectiu primordial és rebre vibracions de l’entorn i convertir-les en informació que el cervell pugui utilitzar.

Partes del oído

En anatomia, l’oïda es divideix en 3 seccions:

• L’oïda externa.
• L’oïda mitjana.
• L’oïda interna.

Oïda externa

L’oïda externa està constituïda pel pavelló o pinna (l’orella) i el conducte auditiu extern.

La seva funció és captar, amplificar i orientar el so cap a l’oïda mitjana.

Pavelló

El pavelló recull i condueix els sons dins del canal auditiu i permet saber si els sons venen per davant o per darrere, de dalt o de baix.

Canal auditiu

El canal auditiu transporta el so a l’oïda mitjana. És corbat, en forma de “S” i mesura uns 25 a 30 mm.

Té dues parts diferenciades:

• La part cartilaginosa té pèls i glàndules que produeixen cerumen, cosa que ajuda a lubricar la pell i retenir la brutícia.
• La part òssia és més propera a la membrana timpànica i és molt més sensible.

Oïda mitjana

L’oïda mitjana comença amb el timpà, seguida de la cavitat timpànica que conté els ossets de l’oïda i les estructures de la part laberíntica: la trompa d’Eustaqui, la finestra oval i la finestra rodona.

El timpà

Al final del conducte auditiu extern i al límit amb l’oïda mitjana es troba el timpà o membrana timpànica.

Aquesta membrana elàstica i prima és la part on les ones sonores que viatgen pel conducte «xocan» i es converteixen en vibracions que es transmeten a l’oïda mitjana.

La cavitat timpànica

A la part interna de la membrana timpànica hi ha un espai ple d’aire anomenat cavitat de l’oïda mitjana. Les vibracions de la membrana timpànica es transmeten a través del martell, l’enclusa i l’estrep, conjunt anomenat cadena ossicular. La base de l’estrep transmet les vibracions a l’oïda interna. A l’oïda mitjana també hi trobem la trompa d’Eustaqui, que es comunica amb l’espai nasofaringi.

Oïda interna

L’oïda interna té dues divisions: una per sentir i una altra per a l’equilibri. La divisió auditiva està formada per la còclea i el nervi auditiu. La còclea té forma de cargol i una estructura òssia que conté un òrgan sensorial anomenat òrgan de Corti. L’òrgan de Corti produeix missatgers químics quan les vibracions de l’estrep activen les seves petites cèl·lules ciliades (internes i externes). Aleshores aquestes exciten els nervis auditius que transporten el so al cervell.

L’oïda i l’audició

L’oïda és la porta d’entrada del so al nostre cervell.

Gràcies a la seva estructura complexa, el sistema auditiu capta les ones sonores, les transforma en senyals elèctrics i les envia al cervell, on s’interpreten com a sons reconeixibles.

Aquest procés es coneix com a audició i és fonamental per comunicar-nos, interactuar amb l’entorn i mantenir l’equilibri emocional i social.

La audiologia és l´especialitat que s´ocupa d´estudiar l´oïda, l´audició i els trastorns relacionats. Gràcies a ella podem comprendre millor com funciona el sistema auditiu i quines solucions hi ha per cuidar la nostra salut auditiva.

El bon funcionament de l’oïda és clau per percebre els matisos del llenguatge, gaudir de la música i reaccionar davant de sons de l’entorn, com una alarma o una conversa.

En definitiva, l’oïda no només ens permet sentir, sinó comprendre què passa al nostre voltant i connectar amb les persones. Per això és essencial cuidar la salut auditiva al llarg de tota la vida.

Quan alguna d’aquestes estructures es veu afectada, pot aparèixer la pèrdua auditiva , en diferents graus i formes.

Problemes de salut relacionats amb l’oïda

L’oïda pot patir diversos problemes auditius , tant d’audició com relacionats amb l’equilibri. Aquests poden ser temporals o permanents i afectar persones de qualsevol edat.

Alguns dels més freqüents són:

• Pèrdua auditiva (hipoacúsia): pot ser lleu, moderada o severa, i tenir origen conductiu, neurosensorial o mixt.
• Otitis: infeccions a l’oïda externa, mitjana o interna, molt comunes en la infància.
• Tinnitus: percepció de brunzits o xiulits sense font externa.
• Vèrtigs i marejos: relacionats amb alteracions del sistema vestibular de l’oïda interna.
• Tap de cerumen: acumulació de cera que bloqueja el canal auditiu i redueix l’audició.
  

Per valorar amb precisió el funcionament de cada part de l’oïda, l’audiòleg realitza diverses proves d’audició adaptades a cada cas.

Detectar a temps aquests problemes és clau per prevenir complicacions.

Conèixer com funciona l’oïda és el primer pas; el següent és descobrir com sentir millor amb l’ajuda de solucions auditives personalitzades.