L’exploració audiològica infantil consisteix en un conjunt de proves diagnòstiques dissenyades per avaluar l’audició de nadons, infants i adolescents, adaptant-se a la seva edat i capacitat de cooperació.

L’objectiu és detectar de manera precoç alteracions auditives i establir el grau i el tipus d’ hipoacúsia.

Aquesta detecció precoç mitjançant proves d’audició infantil és fonamental per detectar qualsevol alteració auditiva i actuar de manera precoç, garantint així un desenvolupament adequat del llenguatge, la comunicació i l’aprenentatge.

Proves auditives pediàtriques

Les proves auditives pediàtriques són l’eix central de l’exploració audiològica infantil.

A través d’aquestes proves, els especialistes valoren de manera objectiva i conductual la capacitat auditiva de l’infant, comprovant si el sistema auditiu respon correctament en cada etapa del desenvolupament auditiu.

Les proves d’audició formen part d’un procés estructurat i adaptat a l’edat, la maduresa i la col·laboració del petit, que combina diferents mètodes per obtenir una valoració precisa.

El resultat permet identificar el tipus, el grau i l’origen de la pèrdua auditiva, informació essencial per decidir el tractament més adequat i orientar la família cap a les solucions auditives pediàtriques disponibles.

Darrere d’aquestes proves hi ha un equip multidisciplinari de professionals especialitzats en audiologia infantil:

• L’audiòleg pediàtric s’encarrega de realitzar les proves d’audició, analitzar les respostes i ajustar les ajudes auditives (audífons o implants) quan és necessari.
• L’otorinolaringòleg (ORL) pediàtric assumeix el diagnòstic mèdic definitiu, valora l’anatomia i la funció de l’oïda, i prescriu el tractament més adequat.
• El pediatre té un paper important en la detecció precoç i la derivació primerenca, especialment durant els controls de salut infantil.
• En molts casos, aquest equip treballa juntament amb un logopeda infantil, encarregat d’estimular el llenguatge i la comunicació un cop establert el diagnòstic.

Aquest enfocament coordinat garanteix que la valoració auditiva no es limiti a la mesura de sons percebuts, sinó que s’integri en un procés global d’atenció, diagnòstic i acompanyament familiar, amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament auditiu, comunicatiu i emocional de l’infant.

Proves auditives per a nadons

Les proves d’audició per a nadons permeten avaluar el sistema auditiu des dels primers dies de vida, fins i tot quan encara no hi ha respostes conscients als estímuls sonors.

Gràcies als avanços tecnològics, avui s’obtenen resultats precisos i totalment segurs mitjançant tècniques objectives, com les otoemissions acústiques (OEA) i els potencials evocats auditius (PEATC). Aquestes proves mesuren la resposta de l’oïda interna i del nervi auditiu davant estímuls sonors suaus i no causen cap molèstia al nadó.

El cribratge auditiu neonatal, que sol realitzar-se abans de l’alta hospitalària, permet detectar de manera precoç possibles pèrdues auditives i actuar a temps per iniciar l’estimulació i el tractament adequats.

Una avaluació precoç i completa per part de l’equip d’audiologia pediàtrica és essencial per afavorir el desenvolupament del llenguatge i la comunicació des dels primers mesos de vida.

Classificació de proves d’audició infantil

L’exploració audiològica infantil s’adapta a l’etapa de desenvolupament de l’infant, ja que la col·laboració i la maduresa auditiva varien molt entre un nounat i un nen en edat escolar.

L’objectiu és obtenir una valoració precisa del sistema auditiu, tant en el seu funcionament fisiològic com en la seva resposta conductual davant els sons.

En l’àmbit de l’audiologia infantil, s’empren proves objectives, que no requereixen resposta del nen, i subjectives, en què s’observa el seu comportament davant estímuls sonors:

Proves objectives

• Permeten avaluar el funcionament del sistema auditiu sense necessitat de col·laboració per part de l’infant.
• Mesuren de manera automàtica la resposta de l’oïda i del nervi auditiu davant estímuls sonors mitjançant equips especialitzats.
• Són ràpides, indolores i molt fiables, per això s’utilitzen des del naixement per al cribratge auditiu neonatal i en nadons o infants petits.

Proves subjectives

• Es basen en l’observació de les reaccions del nen davant diferents sons, com girar el cap, buscar la font del soroll o fer una acció concreta.
• Requereixen un cert nivell d’atenció i participació, i permeten valorar com percep i respon als sons en situacions reals d’escolta, essent especialment útils a partir dels primers anys de vida.

Gràcies a aquesta combinació de mètodes, s’aconsegueix un diagnòstic complet que permet detectar pèrdues auditives des dels primers dies de vida i orientar el tractament més adequat en cada cas.

Tipus de proves d’audició segons l’edat

A continuació es presenten les proves d’audició més habituals en infants, classificades per edat i finalitat diagnòstica:

A continuació es descriuen les proves més habituals que es realitzen dins d’una exploració audiològica infantil, amb explicacions senzilles pensades perquè les famílies entenguin en què consisteix cada una i quina informació aporta.

Timpanometria

• La timpanometria és una prova objectiva i ràpida que avalua l’estat de l’oïda mitjana, especialment la mobilitat del timpà i dels ossets encarregats de transmetre el so.
• Es realitza introduint una petita sonda tova al conducte auditiu, que genera lleus canvis de pressió i emet un so suau. No provoca dolor ni molèstia.
• El resultat es representa en un gràfic anomenat timpanograma, que ajuda a detectar si hi ha líquid a l’oïda mitjana, perforacions timpàniques o alteracions en la ventilació de l’oïda.
• Sol ser una de les primeres proves que es realitzen en nadons i infants petits per la seva rapidesa i fiabilitat.

Reflex estapedial

• El reflex estapedial complementa la timpanometria i mesura la contracció del múscul de l’estrep quan l’oïda rep un so intens.
• Aquesta reacció reflecteix demostra que la via auditiva, des de l’oïda mitjana fins al tronc cerebral, funciona correctament.
  
• També es realitza mitjançant una sonda col·locada a l’oïda, dura pocs minuts i no requereix la participació del nen.
• La seva absència o alteració pot indicar una disfunció de l’oïda mitjana o del nervi auditiu, de manera que s’utilitza per confirmar o descartar trastorns neurosensorials.

Otoemissions acústiques (OEA)

• Les otoemissions acústiques són sons emesos de manera natural per les cèl·lules ciliades de la còclea (l’oïda interna) en respondre a un estímul sonor.
• Es mesuren col·locant una petita sonda a l’oïda que emet clics suaus i recull la resposta generada per l’oïda interna.
• És una prova ràpida, indolora i completament objectiva, que sovint es realitza mentre el nadó dorm.
• La presència d’otoemissions indica que la còclea funciona correctament, mentre que la seva absència pot ser un signe de pèrdua auditiva coclear.
• És una de les proves més utilitzades en el cribratge auditiu neonatal abans de l’alta hospitalària.

Potencials evocats auditius (PEATC i PEAEE)

• Aquestes proves avaluen com respon el sistema nerviós al so des de l’oïda fins al tronc cerebral.
• Per realitzar-les, es col·loquen petits elèctrodes adhesius al cap de l’infant que registren l’activitat elèctrica generada en escoltar una sèrie d’estímuls sonors.
  • Els PEATC (Potencials Evocats Auditius de Tronc Cerebral) s’empren per confirmar o descartar hipoacúsies neurosensorials.
  • Els PEAEE (Potencials Evocats d’Estat Estable) permeten conèixer el llindar auditiu en diferents freqüències, cosa que ajuda a estimar el grau de pèrdua auditiva.
• Es realitzen amb l’infant adormit o tranquil, són indolores i tenen una durada aproximada de 30 a 45 minuts.

Audiometria

• L’audiometria és una de les proves més habituals per valorar l’audició infantil. Es basa en observar com l’infant reacciona davant diferents sons o tons emesos per l’especialista, bé a través d’auriculars o en camp lliure.
• A diferència de les proves objectives, l’audiometria requereix certa participació per part del nen i s’adapta a la seva edat i nivell de comprensió.
• Hi ha diferents mètodes d’audiometria segons el grau de col·laboració del petit i la seva etapa de desenvolupament. A continuació es descriuen els principals tipus emprats en l’exploració pediàtrica.

Audiometria amb reforç visual (VRA)

• L’audiometria amb reforç visual s’utilitza habitualment entre els 6 mesos i els 2 anys d’edat. Consisteix a associar un so amb un estímul visual atractiu (com una llum o un ninot que es mou).
  Quan l’infant gira el cap en escoltar el so, s’activa el reforç visual, reforçant la resposta.
  
• D’aquesta manera es pot determinar el llindar auditiu en diferents freqüències, fins i tot sense que l’infant necessiti comprendre instruccions verbals.
• La prova es realitza en una cabina insonoritzada i sempre sota l’observació d’un especialista.

Audiometria lúdica (CPA)

• L’audiometria lúdica, també anomenada audiometria condicionada pel joc, s’utilitza a partir dels 2 anys.
• Durant la prova, el nen realitza una acció senzilla, com encaixar una peça o col·locar una pilota en un cub, cada vegada que sent un so.
• Un especialista es troba amb el nen dins de la cabina i el guia mitjançant el joc, mentre un altre professional controla l’audiòmetre des de fora.
• Aquest mètode converteix la prova en una experiència positiva i permet obtenir resultats fiables sobre els llindars auditius per via aèria i òssia.

Audiometria tonal i verbal

• A partir dels 4–5 anys, els nens poden col·laborar en proves similars a les que es realitzen en adults.
• L’audiometria tonal mesura la capacitat d’escoltar tons purs a diferents intensitats i freqüències, mentre que l’audiometria verbal avalua la comprensió de paraules i frases.
• Aquestes proves permeten valorar el grau de discriminació auditiva i són fonamentals per ajustar correctament els audiòfons o valorar altres solucions auditives.

La importancia del diagnóstico y el seguimiento auditivo

Detectar una possible pèrdua auditiva a temps és essencial per garantir un desenvolupament adequat del llenguatge, la comunicació i l’aprenentatge.

Gràcies a les proves d’audició, és possible identificar des d’etapes molt primerenques si hi ha alguna alteració auditiva i aplicar el tractament més adequat.

Quan es detecta una alteració auditiva, els resultats de l’exploració permeten valorar la conveniència de recórrer a solucions auditives específiques i planificar la intervenció logopèdica o terapèutica més adient.

El procés diagnòstic no s’acaba amb la primera avaluació. És important mantenir un seguiment periòdic de l’estat auditiu de l’infant, especialment durant els primers anys, quan el sistema auditiu i el llenguatge estan en ple desenvolupament.

D’altra banda, les famílies tenen un paper essencial en aquest procés. Comptar amb assessorament i consells per a familiars pot ajudar a afrontar amb confiança cada etapa, comprendre millor els resultats de les proves i acompanyar l’infant en el seu progrés auditiu i comunicatiu.