Pèrdua auditiva

La pèrdua auditiva és la disminució o incapacitat parcial o total per sentir sons en una o en ambdues oïdes.

També es coneix amb el terme mèdic hipoacúsia o pèrdua d’audició i és un dels problemes auditius més freqüents que afecten l’oïda. Pot afectar persones de totes les edats, ser temporal o permanent i presentar-se amb diferents graus de severitat, des de lleus fins a profunds.

Més enllà de l’aspecte físic, la pèrdua auditiva té un gran impacte en la qualitat de vida. Pot dificultar la comunicació diària, generar aïllament social i afectar el benestar emocional i cognitiu. En molts casos, fins i tot condiciona la capacitat d’aprendre, treballar i relacionar-se amb normalitat.

Actualment, més de 520 milions de persones al món pateixen algun grau de pèrdua auditiva, fet que la converteix en un dels problemes de salut més comuns a escala global.

La pèrdua auditiva sempre s’aborda dins del marc més ampli de l’ audiologia , que estudia tots els trastorns del sistema auditiu.

Per què apareix la pèrdua auditiva?

L’augment de l’esperança de vida i els alts nivells de soroll ambiental a les societats industrialitzades han fet que la pèrdua d’audició sigui cada cop més freqüent.

L’exposició prolongada al soroll intens a casa, a la feina o en activitats d’oci és una de les principals causes. Maquinària, trànsit, concerts o fins i tot electrodomèstics poden accelerar el desgast del sistema auditiu.

Avui dia també hi influeix l’estil de vida digital. L’ús continuat d’auriculars i l’escolta de música a volum elevat estan provocant que la pèrdua auditiva es presenti a edats molt més primerenques que en generacions anteriors.

La prevenció i el control són fonamentals. Protegir les oïdes davant l’excés de soroll, fer revisions periòdiques i tractar a temps les infeccions pot reduir de manera important l’impacte d’aquest problema i retardar l’aparició dels símptomes.

Símptomes de la pèrdua auditiva

Els signes de la pèrdua auditiva poden ser subtils i aparèixer de mica en mica, o bé ser significatius i aparèixer de cop.

En la majoria dels casos avança de manera gradual, fet que fa que els primers símptomes passin desapercebuts.

Sovint la persona creu que sent bé, però en realitat està perdent sons quotidians com les veus dels familiars, el cant dels ocells o els timbres de l’entorn.

Amb el temps, aquests petits canvis comencen a afectar la comunicació diària i la qualitat de vida.

Cal sospitar la presència d’una pèrdua auditiva si experimenta algun dels símptomes que es detallen a continuació:

En el seu dia a dia

• Necessita que li repeteixin amb freqüència.
• Té dificultats per seguir converses amb diverses persones.
• Sent que els altres parlen fluix o no vocalitzen.
• Li costa entendre en ambients sorollosos (restaurants, conferències, reunions).
• No percep bé les veus de nens o de dones.
• Puja el volum de la TV o la ràdio més del que és habitual.
• Contesta de manera inadequada perquè no entén bé.
• Nota brunzits o xiulets a les oïdes (tinnitus).
• Recorre a llegir els llavis o a mirar fixament la cara dels seus interlocutors.

En el pla emocional

• Se sent estressat en intentar escoltar i comprendre.
• Es frustra o s’enfada perquè no entén el que diuen els altres.
• S’avergonyeix en situacions socials o malinterpreta converses.
• Se sent nerviós o nerviosa en reunions o en conèixer gent nova.
• Comença a evitar actes socials que abans gaudia.

A l’àmbit mèdic

• Té antecedents familiars de pèrdua auditiva.
• Pren medicació que pot danyar l’audició (ototòxics).
• Pateix diabetis, problemes cardíacs, circulatoris o de tiroide.
• Ha estat exposat a sorolls intensos de manera prolongada o a un soroll molt fort puntual.

Impacte de la pèrdua auditiva

Moltes persones són conscients que la seva audició s’ha deteriorat, però tot i així són reticents a demanar ajuda.

A vegades no volen admetre el problema; d’altres se senten avergonyides o creuen que podran anar fent sense necessitat d’audiòfons.

Tanmateix, esperar massa temps té conseqüències. La pèrdua auditiva no tractada afecta molt més que l’oïda: comporta efectes negatius a nivell social, psicològic, cognitiu i de salut en general.

Les persones amb dificultats d’audició solen experimentar comunicacions distorsionades o incompletes. Això repercuteix directament en la seva vida personal i professional i, a llarg termini, pot provocar aïllament i solitud.

Els estudis han vinculat la pèrdua auditiva amb:

• Irritabilitat, negativitat i mal humor.
• Fatiga, tensió i depressió.
• Evitació d’actes socials i aïllament.
• Reducció de la capacitat d’alerta i augment de riscos en la seguretat personal.
• Disminució de la memòria i de la capacitat d’aprenentatge.
• Menor rendiment laboral i reducció d’ingressos.
• Deteriorament de la salut psicològica i general.

La pèrdua auditiva tampoc és exclusiva de la gent gran. Pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida, fins i tot en la infància.

En els joves, fins i tot una pèrdua lleu pot provocar dificultats d’aprenentatge, problemes en el desenvolupament del llenguatge i en les habilitats socials.

Afortunadament, hi ha diferents opcions que li permeten millorar la seva audició i recuperar la comunicació a la seva vida diària.

Incidència de la pèrdua auditiva

La pèrdua auditiva és un dels problemes de salut més comuns arreu del món i la seva incidència augmenta cada any.

S’estima que més de 520 milions de persones al món presenten algun grau de pèrdua auditiva, i l’Organització Mundial de la Salut preveu que aquesta xifra continuï creixent les pròximes dècades.

L’envelliment de la població, la major exposició al soroll i certs hàbits de vida moderns expliquen bona part d’aquest increment. Però també hi influeixen factors mèdics com infeccions no tractades, l’ús de fàrmacs ototòxics o malalties cròniques com la diabetis i els problemes cardiovasculars.

A continuació es mostra un esquema que en resumeix la incidència a la societat:

Graus de pèrdua auditiva

La hipoacúsia és el terme mèdic que descriu la pèrdua de capacitat auditiva. Pot manifestar-se en diferents graus i afectar una o ambdues oïdes.

Per conèixer amb precisió la naturalesa i severitat de la pèrdua, cal fer una audiometria. Aquesta prova avalua la resposta de l’oïda a diferents freqüències i intensitats de so, i permet a l’especialista establir un diagnòstic fiable.

El resultat clau d’aquesta avaluació és el llindar auditiu, que correspon al nivell més dèbil de so que una persona és capaç de percebre.

Aquest llindar és diferent en cada individu i pot variar fins i tot entre ambdues oïdes. Per exemple, una oïda pot detectar sons més suaus que l’altra, cosa que influeix en la manera com es perceben les converses o els sorolls de l’entorn.

Gràcies a l’audiometria és possible representar de manera gràfica aquests llindars i comparar-los amb els sons de la vida quotidiana. Aquesta representació es coneix com la banana de l’audició, una eina molt útil per entendre quins sons es perden en cada grau de pèrdua auditiva.

A partir d’aquest llindar es classifiquen els diferents graus de pèrdua auditiva:

Pèrdua auditiva lleu

• No es perceben els sons suaus.
• La comprensió verbal és difícil en entorns amb soroll de fons.

Pèrdua auditiva moderada

• No s’escolten els sons suaus ni els moderats.
• La comprensió de la parla és complicada fins i tot en ambients relativament tranquils.

Pèrdua auditiva severa

• Les converses requereixen un to de veu elevat.
• En grups, la comunicació només és possible amb un gran esforç.

Pèrdua auditiva profunda

• Només es perceben alguns sorolls molt intensos.
• Sense l’ajuda d’audiòfons o altres dispositius, la comunicació es torna pràcticament impossible.

Tipus de pèrdua auditiva

No totes les pèrdues auditives són iguals.

El primer aspecte a tenir en compte és si la disfunció ocorre en una sola oïda (pèrdua unilateral) o en ambdues oïdes (pèrdua bilateral). Aquesta distinció és fonamental, ja que la manera de percebre el so i la localització de les fonts sonores varia molt en cada cas.

Pèrdua auditiva conductiva

La pèrdua auditiva conductiva està causada per qualsevol condició o malaltia que impedeix la transmissió del so en la seva forma mecànica a través de la cavitat de l’oïda mitjana cap a l’oïda interna.

Pot ser resultat d’un bloqueig del conducte auditiu extern o de qualsevol desordre que afecti l’habilitat de l’oïda mitjana de transmetre l’energia mecànica a la base de l’estrep.

Això provoca una reducció de la intensitat (sonoritat), un dels atributs físics del so, de manera que l’energia que arriba a l’oïda interna és menor que la de l’estímul original. Per això les persones amb pèrdua conductiva necessiten més energia per sentir el so.

Quan el so és prou intens i se supera aquest impediment, l’oïda funciona amb normalitat.

Generalment, la causa d’una pèrdua conductiva pot identificar-se i tractar-se, restituint l’audició totalment o parcialment.

En els casos en què no sigui possible o recomanable una solució mèdica o quirúrgica, els audiòfons són una solució molt efectiva per corregir la pèrdua auditiva.

Pèrdua auditiva neurosensorial

La pèrdua auditiva neurosensorial és una disfunció a l’oïda interna o al nervi auditiu.

El component sensorial pot atribuir-se a un dany a l’òrgan de Corti o a la incapacitat de les cèl·lules ciliades d’estimular els nervis auditius. També pot atribuir-se a problemes metabòlics en els fluids de l’oïda interna.

En el seu component neural o retrococlear pot ser resultat d’un dany sever a l’òrgan de Corti que faci que els nervis de l’audició es degenerin. Els mateixos nervis són incapaços d’enviar la informació neuroquímica a les vies auditives centrals.

Molts cops la causa de la pèrdua neurosensorial no pot determinar-se, no respon al tractament mèdic i es descriu típicament com una condició irreversible i permanent.

Igual que en la pèrdua conductiva, la pèrdua neurosensorial redueix la intensitat del so, però també pot introduir un element de distorsió en allò que s’escolta, fent els sons poc clars fins i tot quan tenen intensitat suficient.

La pèrdua neurosensorial d’origen central està causada per un trastorn al sistema nerviós central auditiu. Normalment apareix amb audició normal en tons purs, però amb baixos percentatges de discriminació de paraules.

Un cop descartats els tractaments mèdics, el tractament per a la pèrdua neurosensorial és l’amplificació amb audiòfons.

Pèrdua auditiva mixta

La pèrdua mixta combina una pèrdua neurosensorial amb un component conductiu, que pot estar present en tot el rang audiomètric o només en part.

Això significa que, a més d’un dany irreversible a l’oïda interna o al nervi auditiu, també hi ha una disfunció en els mecanismes de l’oïda mitjana. El resultat és un quadre auditiu més complex que empitjora la pèrdua neurosensorial preexistent.

Els audiòfons solen ser de gran ajuda, encara que abans cal avaluar si el component conductiu està associat a una infecció activa de l’oïda, ja que en aquest cas el tractament mèdic ha de ser prioritari.

Pèrdua auditiva central

Es produeix quan el problema no és a l’oïda, sinó a les vies auditives del cervell, que tenen dificultats per processar correctament el so. Pot estar relacionada amb lesions neurològiques o problemes al sistema nerviós central.

Causes de la pèrdua auditiva

Hi ha nombrosos factors que provoquen pèrdua auditiva i el seu impacte en l’audició és variable.

A vegades són visibles i fàcils d’identificar, com un tap de cerumen o una infecció d’oïda. En altres ocasions, les raons són més complexes o fins i tot desconegudes.

Les causes principals de pèrdua auditiva són les següents:

Causes de pèrdua conductiva

A l’oïda externa

• Malformacions congènites, com l’absència de pavelló auricular.
• Obstruccions al conducte auditiu extern (taps de cerumen, cossos estranys).

A l’oïda mitjana

• Perforació timpànica per traumatisme o malaltia.
• Otitis mitjana (infecció).
• Trencament de la cadena ossicular per traumatismes.

Causes de pèrdua neurosensorial

Sensorials

• Factors de risc neonatals.
• Alteracions genètiques (pèrdues no sindròmiques).
• Presbiacúsia, és a dir, la pèrdua d’audició associada a l’edat.
• Ús de medicaments ototòxics (com alguns antibiòtics).
• Tractaments oncològics (quimioteràpia o radioteràpia).
• Traumatismes, com fractures de l’os temporal.
• Exposició continuada o puntual a sorolls intensos.
• Malalties vasculars (anèmia, problemes circulatoris).
• Malalties renals que afecten l’equilibri metabòlic de l’organisme.
• Síndrome de Ménière, que pot causar marejos i pèrdua auditiva.
• Infeccions congènites (toxoplasmosi, rubèola, CMV, herpes).
• Infeccions adquirides (meningitis, galteres, laberintitis, sífilis).

Neurals

• Neurinoma acústic o altres tumors al nervi auditiu i de l’equilibri.

Altres factors

A més de les causes directes, hi ha factors que poden augmentar el risc o agreujar una pèrdua auditiva ja existent:

• Diabetis.
• Malalties cardiovasculars.
• Problemes de tiroide.
• Ús continuat d’alcohol i tabac.

El soroll i la prevenció de la pèrdua auditiva

La seva audició és un recurs preuat que cal protegir activament. Sabia que una tercera part de les pèrdues auditives es poden prevenir amb una protecció adequada i una mica de precaució?

L’exposició al soroll és la principal causa de pèrdua auditiva evitable.

El so intens, continu o sobtat pot danyar les delicades cèl·lules ciliades de l’oïda interna, responsables de transformar les vibracions en senyals elèctrics per al cervell.

El més preocupant és que aquest dany sol ser irreversible i, un cop afectades, les cèl·lules no es regeneren i l’audició perduda no es recupera. Per això, la prevenció és clau i ha de formar part d’una bona salut auditiva.

A continuació li oferim unes regles simples que l’ajudaran a conservar l’audició:

1. Elimini els sorolls forts

• El soroll és la primera causa de pèrdua auditiva; per tant, cal una bona protecció davant l’exposició a sons intensos durant llargs períodes de temps.
• Si treballa en un entorn de risc, asseguri’s d’estar degudament protegit. Faci servir taps antisoroll a mida quan manipuli maquinària pesada, martells percussors o vagi a activitats molt sorolloses (concerts, esdeveniments esportius).
• A casa, abaixi el volum de la televisió, la ràdio i els reproductors de música. En comprar electrodomèstics o aparells, compari sempre les seves especificacions tècniques en decibels (dB) i triï els més silenciosos.
  
• També és recomanable evitar el funcionament simultani de diversos aparells sorollosos a la llar.

2. Eviti substàncies que danyen l’audició

• L’alcohol i el tabac deterioren l’audició.
• Algunes drogues i medicaments també poden afectar l’oïda, especialment alguns antibiòtics.
• Consulti sempre el seu metge sobre els possibles efectes ototòxics d’un tractament.

3. No utilitzi bastonets per a les oïdes

• L’ús de bastonets pot empènyer la cera cap endins i danyar el timpà.
• Neteji només amb suavitat el pavelló auricular i la part externa del conducte auditiu.

4. Utilitzi protecció en entorns sorollosos

• Una exposició de només 15 minuts a determinats sons intensos pot causar danys permanents.
• L’exposició a sorolls extrems, com els d’armes de foc o maquinària pesada, pot produir una pèrdua auditiva immediata.

5. Tracti a temps les infeccions d’oïda

• Les infeccions no tractades poden deixar seqüeles al sistema auditiu, especialment en els infants.
• Davant de qualsevol símptoma, acudeixi a l’especialista per evitar lesions a llarg termini.

6. Realitzi revisions periòdiques de la seva audició

• La pèrdua auditiva, com moltes altres condicions mèdiques, es gestiona millor quan es detecta aviat.
• A partir dels 25 anys, convé fer controls auditius anuals, especialment si ha estat exposat al soroll o ja presenta algun problema auditiu.

Sons perduts

El cervell compta amb àrees específiques encarregades de processar els sons que arriben des de l’oïda.

Quan aquesta informació no arriba a causa d’una pèrdua auditiva, la capacitat del cervell per comprendre la parla comença a deteriorar-se amb el temps.

Aquest fenomen és conegut com a deprivació auditiva.

Dit d’una altra manera: si l’oïda no transmet al cervell els estímuls sonors, les connexions neuronals responsables d’interpretar aquests sons s’afebleixen.

Els audiòfons hi juguen un paper fonamental. En amplificar els sons de la parla, permeten que el cervell rebi la informació necessària per mantenir actives les seves funcions auditives.

L’ús continuat d’audiòfons pot frenar i fins i tot contenir el deteriorament de les capacitats de processament de la parla que solen presentar-se amb el pas dels anys.

Un exemple clar el trobem en la visió: si privem un ull de llum, aquest ull perd progressivament la capacitat de veure.

Amb l’audició passa quelcom similar. Hi ha un principi senzill però real: “fes-lo servir o el perdràs”.

L’habilitat de comprendre la parla pot deteriorar-se amb els anys si el cervell no rep tots els sons de l’entorn. I com més temps s’ignori una pèrdua auditiva, més grans seran les dificultats posteriors per adaptar-se als audiòfons i recuperar una comprensió clara del llenguatge.

Mites i dubtes sobre la pèrdua auditiva

Amb una petita cirurgia, restabliré la meva audició?

És cert que algunes pèrdues auditives es poden tractar amb una intervenció senzilla i obtenir bons resultats.

Tanmateix, en adults això només passa en un 5–10 % dels casos.

Per això és important consultar un especialista ORL, que podrà determinar si la cirurgia és realment una opció.

La pèrdua auditiva afecta només la “gent gran” i és un signe de l’edat.

En realitat, passa el contrari. El 65 % de les persones amb pèrdua auditiva tenen menys de 65 anys.

La pèrdua auditiva no és exclusiva de la vellesa: pot aparèixer en totes les etapes de la vida.

Totes les pèrdues auditives es solucionen amb audiòfons

No totes. Moltes pèrdues provocades per problemes a l’oïda externa o mitjana són temporals i poden resoldre’s amb un tractament mèdic.

En canvi, les pèrdues permanents, que s’originen a l’oïda interna, solen requerir audiòfons per millorar l’audició.

Si tingués pèrdua auditiva, el meu metge de família m’ho hauria dit.

Això no sempre és cert. Els metges de capçalera no fan proves auditives de manera rutinària i, com que moltes persones amb pèrdua senten bé en ambients tranquils, pot resultar difícil de detectar a la consulta.

Sense un entrenament específic i experiència en la naturalesa de la pèrdua d’audició pot ser difícil que el doctor detecti un problema auditiu.

La seva pèrdua auditiva no pot millorar?

Durant anys es va dir que els qui tenien pèrdua en una sola oïda, pèrdua en freqüències agudes o un nervi auditiu danyat no podien rebre ajuda.

Avui dia la situació és diferent: gràcies als avenços tecnològics, el 95 % de les persones amb pèrdua neurosensorial poden millorar amb l’ús d’audiòfons.