Proves d’audició

Les proves d’audició o proves audiològiques són exàmens mèdics i audiològics que avaluen la capacitat d’una persona per escoltar.

El propòsit d’aquestes proves és detectar amb precisió si existeix una pèrdua auditiva o un problema d’audició, establir-ne el grau de severitat, el tipus (conductiva, neurosensorial, mixta o central) i, en molts casos, identificar-ne la possible causa o origen.

Amb aquesta informació, l’especialista pot elaborar un pla de tractament o de rehabilitació auditiva personalitzat, assegurant que cada persona rebi la solució més adequada per recuperar la millor audició possible i millorar la qualitat de vida.

Què inclouen les proves d’audició?

Les proves d’audició no són un únic examen, sinó un conjunt d’avaluacions clíniques i audiològiques que permeten explorar de manera completa el sistema auditiu: des de l’oïda externa i mitjana fins a la còclea i les vies nervioses que porten la informació al cervell.

L’estudi audiològic complet s’emmarca en l’ audiologia com a àrea científica i clínica.

És fonamental que aquestes proves siguin realitzades i interpretades per un audióleg o otorinolaringòleg, que podrà establir el pla d’actuació més adequat.

Per obtenir un diagnòstic fiable cal realitzar un estudi audiològic complet, ja que la naturalesa de la pèrdua auditiva pot dependre de factors com la severitat, l’edat d’inici, la causa i la localització de la lesió.

La mesura audiomètrica i les proves audiològiques complementàries compleixen diverses funcions essencials:

• Determinar el grau de pèrdua auditiva.
• Localitzar la lesió dins del sistema auditiu.
• Identificar la causa probable i l’impacte funcional que genera la pèrdua.
• Establir les necessitats de rehabilitació auditiva i definir els mitjans més adequats per cobrir-les.

Cada persona pot necessitar diferents combinacions de proves, en funció dels símptomes, edat, antecedents mèdics o sospita clínica. D’aquesta manera, s’obté una visió precisa de com funciona la seva audició en situacions diferents i es pot recomanar el pla de tractament més adient.

Tipus principals de proves d’audició

L’estudi audiològic complet pot incloure diferents proves, adaptades a l’edat, als símptomes i a les necessitats de cada persona.

Aquestes són les més habituals:

• Videotoscòpia (o otoscòpia): permet observar el pavelló, el conducte auditiu i la membrana timpànica per detectar taps de cera, inflamacions, perforacions o altres alteracions.
• Acumetria amb diapasons: una prova senzilla que orienta sobre si la pèrdua auditiva és de conducció (oïda externa o mitjana) o neurosensorial (oïda interna). Inclou tests com Weber i Rinne.

• Impedanciometria i timpanometria: avaluen la mobilitat del timpà i la transmissió del so a l’oïda mitjana. També permeten mesurar els reflexos estapedials, útils per localitzar lesions.
• Audiometria tonal: mesura els llindars d’audició a diferents freqüències, tant per via aèria com òssia. Els resultats es representen en un audiograma, base per diagnosticar el grau i el tipus de pèrdua auditiva.
• Audiometria verbal (en silenci i en soroll): determina la capacitat de comprendre el llenguatge parlat en condicions reals, aportant informació clau per a l’adaptació d’audiòfons.
• Llindars de disconfort: identifiquen el nivell a partir del qual els sons resulten molestos. Són essencials per ajustar la potència màxima dels audiòfons i detectar fenòmens com la hiperacúsia o el reclutament.
• Proves d’acceptació del soroll de fons (ANLT): valoren quant soroll pot tolerar una persona mentre manté la comprensió de la parla, fet que ajuda a preveure l’èxit de l’ús d’audiòfons en entorns sorollosos.
• Otoemissions acústiques (OAE): mesuren la resposta de la còclea (oïda interna) i són especialment útils en nounats, infants i en la detecció precoç de problemes sensorials.
• Potencials evocats auditius de tronc cerebral (PEATC): registren l’activitat elèctrica del nervi auditiu i del tronc cerebral mitjançant elèctrodes. Són fonamentals en nadons, persones que no poden col·laborar en la prova o quan se sospiten lesions retrococlears.
• Proves cognitives i test de Ling: avaluen la capacitat de discriminar sons bàsics del llenguatge i de processar la informació auditiva, útils en la rehabilitació auditiva i en programes d’entrenament auditiu.
• Otoscan (escàner 3D de l’oïda): genera un model digital del conducte auditiu i del pavelló, emprat per a la fabricació precisa de motlles i audiòfons intraauriculars.

Proves d’audició en diferents etapes de la vida

Les necessitats auditives canvien amb l’edat i, per això, les proves d’audició s’adapten a cada etapa vital.

Fer controls periòdics permet detectar problemes a temps i aplicar la solució més adequada en cada cas.

Nadons i infants

En els primers mesos de vida es realitzen proves específiques com les otoemissions acústiques (OAE) o els potencials evocats auditius de tronc cerebral (PEATC).

Aquestes proves són ràpides, indolores i fonamentals per detectar precoçment qualsevol alteració auditiva que pugui afectar el desenvolupament del llenguatge i la comunicació.

Adults

A l’edat adulta, els canvis auditius poden deure’s a factors com l’exposició a sorolls, infeccions o antecedents familiars.

Les proves més habituals són l’audiometria tonal i verbal, la timpanometria o l’acumetria amb diapasons, que permeten identificar el tipus i el grau de pèrdua auditiva i establir un pla de tractament personalitzat.

Persones grans

Amb el pas del temps, l’audició sol deteriorar-se de manera gradual (presbiacúsia). Per això es recomana fer revisions preventives a partir dels 50 anys, fins i tot si no hi ha símptomes evidents.

Aquestes avaluacions ajuden a detectar pèrdues incipients, millorar l’adaptació als audiòfons i preservar la salut cognitiva, emocional i social a llarg termini.

Quan convé fer-se una prova audiològica?

Les proves d’audició no estan reservades només per a persones grans o amb pèrdues auditives evidents.

Són recomanables en diverses situacions, tant per prevenir com per detectar a temps qualsevol problema.

Alguns dels casos més freqüents en què convé realitzar una prova són:

• Dificultat per seguir converses, especialment en ambients sorollosos o en grups.
• Necessitat de pujar el volum de la televisió, la ràdio o el telèfon més del que és habitual.
• Sensació que les persones parlen baix o murmuren, demanant sovint que repeteixin el que s’ha dit.
• Brunzits o xiulets a les orelles (acúfens o tinnitus).
• Antecedents d’exposició prolongada a sorolls forts, sigui per motius laborals o recreatius.
• Infeccions d’oïda recurrents o problemes mèdics que puguin afectar l’audició.
• Revisions preventives a partir dels 50 anys, encara que no es percebin símptomes.

Detectar una pèrdua auditiva a temps facilita un tractament més eficaç, millora l’adaptació als audiòfons i ajuda a mantenir la salut cognitiva, emocional i social al llarg del temps.

No esperi que els símptomes siguin evidents. Una revisió a temps pot marcar la diferència entre una pèrdua auditiva sense tractar i una vida plena de comunicació. Des d’Audiopacks li recomanem seguir aquests 3 senzills passos per millorar la seva audició que poden marcar la diferència en la seva salut auditiva.

Des d’Audiopacks us recomanem seguir aquests
3 senzills passos per millorar la seva audició
que poden marcar la diferència en la seva
salut auditiva.