problemas auditivos audicion

Què són els problemes auditius

Els problemes auditius són un conjunt d’afeccions i trastorns que alteren el sistema auditiu.

Poden originar-se a l’oïda (externa, mitjana i interna), als nervis auditius i a les àrees del cervell responsables de processar els sons.

Aquestes condicions no es limiten únicament a la pèrdua d’audició . També poden presentar-se com a sensacions molestes, percepcions sonores anòmales o dificultats en l’equilibri.

L’audició és un dels sentits més importants per a la comunicació, l’aprenentatge i la connexió amb l’entorn. Per això, qualsevol dificultat auditiva, encara que sigui lleu o temporal, pot repercutir notablement en la qualitat de vida si no es detecta i es tracta a temps.

Els problemes auditius poden donar-se a qualsevol edat, en una o en ambdues oïdes, manifestar-se de manera lleu o severa, i tenir un caràcter temporal o permanent, segons la causa i l’evolució.

Tipus de problemes auditius

Aquests trastorns formen part de l’àmbit de l’audiologia , que s’ocupa tant del seu diagnòstic com de la prevenció.

Els problemes auditius es poden classificar en diferents grups segons la seva naturalesa i la zona del sistema auditiu afectada.

Els tipus més freqüents i les seves característiques es mostren a continuació:

Problemes d’audició

Hipoacúsia: pèrdua parcial d’audició.

  • La hipoacúsia és la dificultat per escoltar sons en una o en ambdues oïdes.
  • Es pot classificar segons el seu origen (conductiva, neurosensorial o mixta) i el seu grau (lleu, moderada, severa o profunda).
  • Pot afectar la comprensió de la parla i la interacció social.

Cofosi: pèrdua total d’audició.

  • La cofosi és la pèrdua completa de l’audició en una oïda o en ambdues.
  • Encara que és menys comuna, requereix una atenció mèdica especialitzada i l’ús de solucions com implants coclears o sistemes auditius avançats.

Presbiacúsia: pèrdua d’audició i edat.

  • És la pèrdua auditiva relacionada amb l’envelliment.
  • Sol aparèixer de manera progressiva a partir dels 60 anys i afecta especialment la comprensió de paraules en ambients sorollosos.

Problemes de percepció i sensacions

Tinnitus (acúfens)

  • Els acúfens són sorolls (com brunzits, xiulets o xiulits) que es perceben sense una font externa.
  • Poden ser constants o intermitents i afectar considerablement el benestar emocional de qui els pateix.

Hiperacúsia

  • La hiperacúsia és una sensibilitat exagerada als sons quotidians.
  • Pot causar molèsties, dolor o fins i tot ansietat davant de sorolls que altres persones consideren normals.

Problemes d’equilibri

Vèrtig i mareig

  • El vertigen és una sensació de gir o moviment de l’entorn que no es correspon amb la realitat.
  • Sol anar acompanyat de mareig, nàusees o inestabilitat en caminar.
  • Molts cops està relacionat amb alteracions a l’oïda interna, com en el cas del vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB).

Malaltia de Ménière

  • La malaltia de Ménière és un trastorn de l’oïda interna que provoca crisis recurrents de vèrtig, pèrdua auditiva fluctuante, acúfens i sensació de pressió a l’oïda.
  • La causa no és del tot clara, però pot afectar seriosament la qualitat de vida i requereix seguiment especialitzat.

Problemes estructurals o infecciosos

Otitis

  • L’otitis és una inflamació de l’oïda que pot estar causada per infeccions víriques o bacterianes.
  • Pot afectar l’oïda externa (otitis externa) o l’oïda mitjana (otitis mitjana), i provocar dolor, febre, supuració i disminució temporal de l’audició.

Tap de cerumen

  • L’acumulació excessiva de cerumen pot obstruir el conducte auditiu i generar una pèrdua d’audició temporal, sensació d’oïda tapada o fins i tot acúfens.
  • La seva extracció s’ha de fer per un professional per evitar danyar l’oïda.

Perforació del timpà

  • Una perforació timpànica és un trencament a la membrana del timpà, que pot deure’s a infeccions, traumatismes o canvis bruscos de pressió.
  • Pot causar pèrdua d’audició, dolor i risc d’infeccions recurrents.

Trastorns auditius del desenvolupament (en infants)

Alguns infants poden néixer amb pèrdua auditiva o desenvolupar-la en els primers anys de vida.

Les causes poden ser congènites, infeccioses o derivades de complicacions durant el part.

Detectar-la a temps és fonamental per a un correcte desenvolupament del llenguatge i de l’aprenentatge. Un diagnòstic precoç i l’ús d’ajudes auditives o d’intervencions adequades marquen una gran diferència en la seva evolució.

Causes més freqüents dels problemes auditius

Els problemes auditius poden tenir múltiples orígens.

Algunes causes són temporals i fàcils de tractar, mentre que d’altres poden produir danys més profunds i permanents.

Conèixer-ne l’origen és clau per establir un tractament adequat.

  • Acumulació de cerumen: l’excés de cera al conducte auditiu pot bloquejar parcialment o totalment el pas del so, provocant una pèrdua auditiva temporal i sensació d’oïda taponada.
  • Infeccions de l’oïda: infeccions com l’otitis mitjana o externa són freqüents, especialment en nens, però també poden afectar adults. Si no es tracten correctament, poden fer malbé les estructures de l’oïda i provocar complicacions.
  • Exposició perllongada a sorolls forts: l’exposició constant a volums elevats (en concerts, entorns industrials o mitjançant auriculars) pot danyar les cèl·lules sensorials de l’orella interna de manera irreversible.
  • Factors genètics: algunes persones hereten una predisposició a desenvolupar hipoacúsia, ja sigui des del naixement o de manera progressiva al llarg de la vida.
  • Envejecimiento: con el paso del tiempo, las células auditivas se deterioran de forma natural, especialmente las encargadas de percibir frecuencias agudas, lo que dificulta la comprensión del habla.
  • Traumatismes cranials o de l’oïda: cops forts al cap, perforacions del timpà o barotraumes poden danyar les estructures auditives internes o externes i causar pèrdua d’audició sobtada o progressiva.
  • Altres malalties o condicions mèdiques: trastorns com l’otosclerosi (rigidesa als ossets de l’orella mitjana), la malaltia de Ménière o algunes infeccions víriques (com la meningitis o el xarampió) també poden afectar directament el sistema auditiu.

Símptomes habituals als quals estar atent

Els problemes auditius es poden manifestar de formes molt diferents segons la causa i la zona del sistema auditiu afectada.

A continuació mostrem alguns dels símptomes més freqüents.

No tots es presenten en tots els casos, però poden servir com a senyals d’alerta per acudir a un especialista.

  • Dificultat per seguir converses, especialment en ambients amb soroll.
  • Sensació de tenir l’oïda tapada.
  • Pujar el volum del televisor o de la ràdio.
  • Necessitat de demanar que repeteixin les frases amb freqüència.
  • Brunzits o sorolls constants a les oïdes.
  • Problemes escolars o d’atenció en infants.
  • Dificultats d’equilibri o vertigens.

Com es diagnostiquen els problemes auditius?

El diagnòstic auditiu l’ha de realitzar un professional de l’audició, com un otorinolaringòleg o un audiòleg.

En funció dels símptomes i l’edat del pacient, s’empren diferents proves per avaluar l’audició , determinar la causa del problema i establir el tractament més adequat.

A continuació, es descriuen les proves més habituals:

  • Entrevista clínica i revisió de símptomes: permet a l’especialista conèixer els antecedents mèdics, l’inici dels símptomes i com afecten la vida diària del pacient.
  • Otoscòpia: és una exploració visual del conducte auditiu i del timpà mitjançant un otoscopi, que ajuda a detectar infeccions, taps de cerumen o perforacions.
  • Audiometria tonal: avalua la capacitat per percebre sons de diferents freqüències i intensitats. És clau per determinar el grau i el tipus de pèrdua auditiva.
  • Audiometria verbal: mesura la comprensió de la parla, especialment en situacions similars a la vida real, cosa que permet valorar com afecta la pèrdua auditiva la comunicació.
  • Impedanciometria: analitza el funcionament de l’oïda mitjana, en particular la mobilitat del timpà i la cadena d’ossets. És útil per detectar otitis, disfuncions tubàriques o problemes en la transmissió del so.
  • Proves específiques per a acúfens o en població infantil: segons el cas, es poden realitzar exploracions adaptades, com l’observació del comportament auditiu en infants petits o proves específiques per valorar la percepció de sorolls interns.

Tractament dels problemes auditius

El tractament dels problemes auditius depèn en gran mesura del tipus de trastorn, la seva causa i el grau d’afectació.

Mentre que algunes alteracions es resolen amb mesures mèdiques senzilles, d’altres requereixen solucions més complexes o suport auditiu a llarg termini.

A continuació, es descriuen algunes de les opcions més habituals:

  • Tractament mèdic o farmacològic: s’empra principalment en casos d’infeccions d’oïda, inflamacions o acumulació de líquid. Pot incloure antibiòtics, antiinflamatoris o gotes òtiques específiques.
  • Cirurgia: en situacions més greus o persistents, es poden fer intervencions com la col·locació de drenatges transtimpànics, la reconstrucció del timpà (timpanoplàstia) o la implantació de dispositius com els implants coclears.
  • Ús d’audiòfons: els audiòfons són dispositius electrònics que amplifiquen el so per millorar l’audició. Hi ha múltiples models adaptats a cada necessitat, i la seva elecció s’ha de fer després d’una avaluació auditiva professional.
  • Teràpia auditiva i rehabilitació: alguns pacients necessiten un procés d’adaptació per utilitzar correctament els seus audiòfons, o tècniques de reeducació auditiva per millorar la comprensió de la parla. En el cas dels acúfens, es poden aplicar teràpies d’habituació i estratègies per reduir-ne l’impacte.

Què puc fer si noto pèrdua d’audició?

El més important és no ignorar els senyals.

Si percep qualsevol canvi en la seva audició, aquests passos el poden ajudar:

  • Acudir a un centre auditiu especialitzat.
  • Fer una revisió auditiva gratuïta o una audiometria.
  • No retardar l’ús de solucions auditives si són necessàries.
  • Fer un seguiment regular de la seva salut auditiva.

A Audiopacks, com a audiòlegs especialitzats, li recomanem seguir aquests 3 senzills passos per millorar la seva audició , començant des de la comoditat de casa seva i avançant amb el suport de solucions adaptades a les seves necessitats.