Assessorament i consells a pares amb fills amb Hipoacúsia
L’impacte del diagnòstic en les famílies
Per a uns pares amb audició normal, rebre el diagnòstic d’hipoacúsia en el seu fill pot ser un moment de gran impacte.
La manca de coneixement sobre la pèrdua auditiva genera dubtes, desconcert i angoixa.
Mentre alguns pares aconsegueixen assimilar la situació, la majoria travessa una muntanya russa emocional entre l’esperança i la desesperació.
Per això, l’acompanyament professional i l’accés a informació clara i comprensible són essencials per transformar el desconcert en confiança i capacitat de decisió.
La importància de la informació clara
Després de les proves audiològiques que condueixen al diagnòstic, disposar d’informació clara i comprensible és una de les principals necessitats de la família.
Entendre què passa, per què succeeix i quins passos cal seguir ajuda a reduir la incertesa i a prendre decisions amb seguretat.
Durant la primera consulta, l’equip professional explica el funcionament de l’oïda i els efectes de la pèrdua auditiva en el desenvolupament del llenguatge, la comunicació i la vida quotidiana.
Aquesta trobada permet expressar inquietuds i rebre orientació sobre les opcions de tractament i el suport disponible.
En alguns casos, una cita sense el menor pot facilitar conversar amb calma, fer preguntes i resoldre dubtes.
L’important és que la informació sigui accessible, precisa, comprensible i rellevant, perquè es puguin sentir acompanyats i segurs en cada decisió.
L’acompanyament professional
El suport dels especialistes és clau per al desenvolupament de l’adaptació auditiva i s’ha de mantenir en el temps fins que el nen pugui prendre decisions per si mateix.
Per això, les visites periòdiques amb els professionals són imprescindibles.
L’abordatge de l’audiologia infantil implica la col·laboració de diferents especialistes que treballen de manera coordinada per garantir una atenció completa i personalitzada:
- Otorrinolaringòleg (ORL): metge encarregat de valorar l’anatomia i la funció de l’oïda, diagnosticar el tipus de pèrdua auditiva i, quan cal, indicar tractaments mèdics o quirúrgics.
- Audiòleg infantil: realitza les proves audiològiques, adapta els audiòfons o implants i supervisa l’evolució auditiva del nen.
- Logopeda infantil: intervé en l’estimulació i la rehabilitació del llenguatge, ajudant el menor a desenvolupar la comunicació oral i a integrar-se millor en el seu entorn familiar i escolar.
La coordinació entre aquests professionals no només garanteix un tractament adequat, sinó també un seguiment continu del progrés auditiu.
Comprendre les etapes del desenvolupament de l’audició ajuda els pares a reconèixer els avenços esperables a cada fase i a col·laborar de manera activa amb l’equip professional durant el seguiment.
En triar especialistes, considereu tres aspectes fonamentals:
- Expectatives realistes: la rehabilitació auditiva és un procés progressiu. Desconfieu de promeses ràpides o resultats garantits; l’important és un pla clar i honest.
- Escolta i empatia: un bon professional atén allò tècnic i allò emocional, construint confiança amb proximitat i respecte.
- Seguiment continuat: la hipoacúsia infantil requereix revisions i ajustos periòdics per assegurar el desenvolupament auditiu i comunicatiu.
Consells per millorar la comunicació
Després del diagnòstic, la comunicació diària amb el vostre fill és un pilar fonamental del desenvolupament.
Cada petit gest i conversa són oportunitats per reforçar el vincle familiar i afavorir el progrés auditiu i del llenguatge.
A continuació, us oferim algunes recomanacions pràctiques que podeu aplicar a casa i en la vida quotidiana per facilitar la interacció i ajudar el vostre fill a comunicar-se amb confiança:
A casa i en la vida diària
- Acostumeu el vostre fill a mirar sempre la persona que li parla, encara que no tingui grans dificultats d’audició.
- Fomenteu en el vostre fill el costum d’escoltar fins que l’altra persona hagi acabat de parlar.
- Animeu el vostre fill a demanar que li repeteixin una frase quan no l’hagi entesa.
- Ajudeu el vostre fill a resumir el que ha comprès, perquè el seu interlocutor sàpiga si ha de completar el missatge.
- Si considereu que el vostre fill no ha entès alguna cosa, repetiu la frase amb altres paraules.
- Podeu donar-li una pista del tema de conversa (per exemple: “Ara parlem dels deures”).
- Expliqueu al vostre fill que, després de les classes, es pot sentir més cansat que els seus companys, ja que ha de fer un esforç més gran de concentració.
- Animeu el vostre fill i intenteu actuar amb la màxima naturalitat possible. Demaneu també a les persones del seu entorn que procedeixin de la mateixa manera.
Estratègies de comunicació
- Parleu amb el vostre fill de manera clara i pausada, a una distància d’1–2 metres, o utilitzeu un sistema de FM si el teniu disponible.
- Assegureu-vos que el nen us pugui veure el rostre mentre li parleu. Així podrà percebre els moviments dels llavis i l’expressió facial. Recordeu: “Si el nen no us pot veure, tampoc us pot entendre.”
- Reduïu els sorolls ambientals o allunyeu-vos de les fonts de soroll. Intenteu que la comunicació es produeixi en un entorn tranquil. Si el nen usa audiòfons amb micròfons direccionals, orienteu-los de manera que el soroll quedi al darrere i la paraula al davant.
- Articuleu les paraules amb naturalitat. Eviteu moviments exagerats de la boca, perquè deformen la veu i dificulten la lectura labial.
- Aprofiteu els subtítols com una ajuda valuosa quan el vostre fill miri la televisió o una pel·lícula.
Vida escolar
Igual que a casa són importants l’estímul, el suport i el foment de la independència, en les activitats escolars i extraescolars del nen passa el mateix.
- Reuniu-vos amb els directors i professors de l’escola per establir les necessitats específiques del nen. Comenteu la possibilitat d’utilitzar un sistema de FM si el professional ho recomana.
- Organitzeu una trobada entre el vostre fill i el seu professor abans que comenci el curs, per generar un vincle de confiança mútua.
- Coordineu amb el professorat l’adequació de l’aula: elecció del seient, reducció del soroll de fons i bona il·luminació per facilitar la lectura labial.
- Proposeu que a classe es parli sobre l’audició i la pèrdua auditiva. Pot incloure una xerrada breu o una presentació del mateix nen explicant l’ús del seu audiòfon.
- Mostreu al professorat com funciona un audiòfon, incloent-hi el canvi de piles o la manipulació bàsica del dispositiu.
- Esbrineu si a l’escola hi ha assistents educatius, professionals de la salut auditiva o logopedes que puguin oferir suport addicional.
Per a més informació podeu descarregar les guies del fabricant d’audiòfons Phonak: