L’audició
Què és l’audició
L’audició és el sentit que ens permet captar els sons de l’entorn i processar-los per entendre què passa al nostre voltant.
L’audició ens connecta amb la vida.
Tanqui els ulls un instant i imagini la gran varietat de sons que li arriben a cada moment: veus, ocells, el trànsit, el brunzit de l’aire condicionat o la música de fons. Tots ells conformen un paisatge sonor que enriqueix la nostra experiència diària.
Sense audició, el món seria molt més limitat.
Ens permet comunicar-nos, emocionar-nos i orientar-nos en l’entorn. Gràcies a ella, desenvolupem el llenguatge, comprenem la parla i mantenim relacions socials i afectives.
A nivell fisiològic, l’audició és el procés pel qual el sistema auditiu capta les ones sonores de l’entorn, les converteix en senyals elèctrics i les envia al cervell, on s’interpreten com a sons amb significat.
Com funciona l’audició?
Comprendre com funciona l’audició és clau per valorar la importància del sistema auditiu a la nostra vida diària.
L’ audiologia és l’especialitat encarregada d’estudiar aquest procés, les fases i els possibles trastorns que el poden afectar, aportant solucions per mantenir una bona salut auditiva.
El so
Tot comença amb el so, una vibració que es propaga en forma d’ones sinusoïdals a través de l’aire, l’aigua o els objectes sòlids.
Aquestes ones sonores tenen 2 característiques principals:
- Freqüència: s’expressa en Hertzs (Hz) i pot ser greu, mitjana o aguda.
- Intensitat: s’expressa en decibels (dB) i pot ser feble, confortable o forta.
Aquestes vibracions són la matèria primera que l’oïda transforma en informació útil per al nostre cervell gràcies al sistema auditiu.
El sistema auditiu
El sistema auditiu és el conjunt d’òrgans i estructures que fan possible l’audició i que actuen com un complex mecanisme de transmissió i codificació.
La seva funció és captar el so, amplificar-lo, convertir-lo en senyals elèctrics i enviar-los al cervell perquè puguin ser interpretats.
De manera natural, els sons es presenten com un conjunt de diverses freqüències alhora. El sistema auditiu s’encarrega de separar aquestes freqüències perquè el cervell les pugui analitzar i reconèixer cada so amb claredat.
Anatomia del sistema auditiu
En anatomia, el sistema auditiu es pot dividir en 5 parts:
- L’oïda externa: constituïda pel pavelló auditiu (orella o pinna) i el conducte auditiu extern. Aquest canal té una part cartilaginosa i una d’òssia.
- L’oïda mitjana: composta per la caixa timpànica, els ossets de l’oïda, els músculs dels ossets, les cèl·lules mastoïdals i la trompa d’Eustaqui.
- L’oïda interna: té dues divisions, una per sentir i l’altra per a l’equilibri. La divisió auditiva està formada per la còclea i el nervi auditiu.
- El nervi acústic: reuneix fibres nervioses que transmeten senyals bioelèctrics
- Vies auditives centrals: és la xarxa de camins cap a les àrees del cervell responsables d’interpretar els sons.
Mecanisme de l’audició
A nivell fisiològic (funcionament normal de cèl·lules i teixits), el procés de l’audició segueix aquests passos:
- Oïda externa: capta les ones sonores de l’entorn i les dirigeix cap a l’interior de l’oïda.
- Oïda mitjana: les vibracions fan vibrar el timpà i s’amplifiquen a través de la cadena d’ossets (martell, enclusa i estrep).
- Oïda interna: les vibracions arriben a la còclea, on es transformen en impulsos elèctrics gràcies a les cèl·lules ciliades.
- Nervi acústic: els impulsos elèctrics viatgen pel nervi auditiu fins al cervell.
- Escorça cerebral: el cervell interpreta i dona sentit al so.
Etapes de l’audició
En funció del tipus d’acció que realitzen els diferents òrgans que intervenen en l’audició, aquest procés es divideix en 2 grans etapes:
- Mecanisme de conducció o transmissió: condueix l’energia mecànica del so cap a les cèl·lules ciliades sensorials. Comprèn des de la captació del so per l’oïda externa fins a la seva amplificació a l’oïda mitjana. Gràcies a la forma del conducte auditiu i al moviment de la cadena d’ossets, el so arriba a l’oïda interna amb la intensitat adequada per ser processat.
- Mecanisme de transducció o transformació elèctrica: l’energia mecànica es transforma en impulsos elèctrics. S’inicia a la còclea, on les vibracions mecàniques estimulen l’òrgan de Corti. Les cèl·lules ciliades converteixen aquesta energia en senyals elèctrics que viatgen pel nervi auditiu. Finalment, el cervell interpreta aquests senyals i els transforma en una experiència sonora conscient.
Aquest mecanisme, tot i que complex, funciona de manera automàtica i precisa, i ens permet identificar veus, localitzar sons a l’espai i distingir entre diferents tons, volums i timbres.
Aquest conjunt de transformacions permet convertir progressivament l’energia sonora en energia mecànica i, finalment, en bioelèctrica. És el que fa que una simple vibració es transformi en informació auditiva significativa per al cervell.
Qualitats del so percebudes
La percepció auditiva de l’ésser humà es basa en tres dimensions principals: intensitat, freqüència i timbre.
Gràcies a aquestes, som capaços d’interpretar una enorme varietat de sons amb precisió i riquesa de matisos.
Intensitat
La intensitat del so es mesura en decibels (dB). L’oïda humana pot detectar des dels sons més suaus, propers als 0 dB, fins als més intensos, que poden resultar molestos o fins i tot perjudicials, al voltant dels 130 dB.
Freqüència
La freqüència està relacionada amb el to del so. Com més gran és la freqüència, més agut el percebem. L’oïda humana és capaç de captar freqüències que van dels 20 fins als 20.000 hertzs (Hz).
Timbre
El timbre ens permet diferenciar entre sons que tenen el mateix to i intensitat. És la qualitat que fa que puguem distingir, per exemple, entre una flauta i un saxòfon encara que estiguin tocant la mateixa nota.
Audició binaural
L’audició binaural és la capacitat de l’ésser humà per escoltar amb ambdós oïdes de manera coordinada.
Aquesta capacitat és fonamental i es considera la manera natural de percebre el so, ja que el cervell està dissenyat per processar i combinar la informació que prové de cada oïda.
L’ésser humà, com la majoria d’animals, té dues oïdes perquè l’audició binaural ofereix avantatges fonamentals, igual que passa amb la visió binocular. Per això l’audició binaural és l’habitual a la natura.
L’audició binaural proporciona una experiència auditiva molt més completa i rica; les seves principals avantatges són:
- Localització del so: el cervell detecta la direcció i la distància a la font del so perquè:
- Escoltem abans per l’oïda que es troba més propera al so.
- El so arriba amb més intensitat a l’oïda més propera a la font sonora.
- Millor comprensió de la parla amb soroll: la sumació binaural permet al cervell distingir la veu del soroll de fons.
- Equilibri i qualitat de so: aconsegueix una experiència més natural i envolupant.
- Ampliació del camp auditiu: estén el camp auditiu de 180º a 360º.
El llindar de l’audició
El llindar auditiu és el nivell més baix de so que una persona pot detectar.
En condicions normals, l’oïda humana és capaç de percebre sons des dels 0 decibels (dB), que corresponen als més suaus, fins als 130 dB, que són sons extremadament intensos i potencialment dolorosos.
Aquest llindar no és igual per a tothom: pot variar segons l’edat, l’entorn i l’estat de salut auditiva de cada persona.
De manera general, el rang de freqüències que podem sentir se situa entre els 20 i els 20.000 hertzs (Hz).
Conèixer el llindar auditiu de cada persona és fonamental per detectar possibles alteracions de l’audició i valorar si existeix alguna pèrdua auditiva.
Per què és important cuidar la nostra audició?
La pèrdua auditiva no només dificulta la comunicació, sinó que pot provocar aïllament, estrès, fatiga i problemes cognitius.
Factors com l’exposició continuada a sorolls intensos, certes malalties o l’ús de medicaments ototòxics en augmenten el risc.
Per això, per cuidar l’audició és fonamental:
- Protegir-se del soroll excessiu.
- Tractar les infeccions a temps.
- Evitar l’ús de bastonets.
- Fer revisions auditives periòdiques.
Quan cal acudir a un especialista en audició
No sempre és fàcil reconèixer una pèrdua auditiva, ja que sol aparèixer de manera lenta i progressiva.
A més, hi ha altres afeccions relacionades amb l’audició englobades com a problemes auditius.
Per això convé acudir a un especialista en audició si nota algun d’aquests signes:
- Ha de pujar el volum de la televisió o la ràdio més del que és habitual.
- Li costa seguir converses, especialment en ambients sorollosos.
- Sembla que les persones “parlen fluix” o que no vocalitzen bé.
- Percep brunzits o xiulets a les oïdes (tinnitus).
- Li costa identificar d’on provenen certs sons.
També és recomanable fer una revisió auditiva periòdica a partir dels 50 anys, encara que no percebi símptomes evidents, o abans si s’està exposat de manera continuada a sorolls intensos.
Amb les proves audiològiques adequades, l’audiòleg podrà avaluar la seva audició i dissenyar un pla personalitzat per mantenir-la en les millors condicions.
Detectar a temps una alteració auditiva permet actuar com més aviat millor i evitar complicacions que afectin la comunicació, la vida social i el benestar emocional.
Si vol fer el pas següent, aquí té 3 passos per sentir millor amb suport professional.
