Persones sordes famoses: set trajectòries que han deixat empremta

Beethoven, Goya, Marlee Matlin o Thomas Edison són alguns dels noms que apareixen quan es busquen persones sordes famoses. Les seves aportacions pertanyen a àmbits molt diferents, des de la música i la pintura fins al cinema, la moda i la tecnologia.

També van viure experiències auditives diferents.

Algunes d’aquestes persones van ser sordes des de la infància i van utilitzar llengües de signes; d’altres van adquirir una pèrdua auditiva progressiva durant la vida adulta. Reunir-les en una mateixa selecció permet conèixer-ne les trajectòries, sempre que no es confonguin aquestes realitats ni se’n redueixi l’obra a l’audició.

Música: Ludwig van Beethoven i Evelyn Glennie

Ludwig van Beethoven

La pèrdua auditiva de Ludwig van Beethoven va començar de manera progressiva cap al final de la vintena. En cartes de 1801 ja explicava que tenia acúfens, dificultat per entendre les paraules i una sensibilitat dolorosa davant d’alguns sons forts.

Amb el temps va deixar d’actuar com a pianista en públic i va recórrer a quaderns de conversa per comunicar-se. Tot i això, va continuar treballant en noves composicions i va acabar la Novena Simfonia el 1824, quan la seva audició ja estava profundament afectada.

No en coneixem amb certesa la causa ni podem reconstruir amb precisió quant hi sentia en cada etapa. L’article sobre la pèrdua auditiva de Beethoven analitza amb més detall què està documentat i què continua sent una hipòtesi.

Evelyn Glennie

La percussionista escocesa Evelyn Glennie va començar a perdre audició als vuit anys a causa d’un deteriorament nerviós i té sordesa profunda, tot i que ella mateixa aclareix que no és totalment sorda. La seva manera d’escoltar combina l’audició residual amb l’atenció a les vibracions i altres sensacions físiques del so.

Glennie va desenvolupar una carrera que gairebé no tenia precedents: es va convertir en la primera persona que va mantenir una activitat professional a temps complet com a solista de percussió. Ha actuat amb orquestres de tot el món, ha impulsat repertori nou per al seu instrument i ha rebut, entre altres reconeixements, dos premis Grammy.

La seva trajectòria permet parlar de l’escolta sense imposar-ne una única definició. Per a Glennie, sentir i escoltar no són exactament el mateix, i la percepció musical implica tot el cos.

Art: Francisco de Goya

Francisco de Goya

Una malaltia greu que va patir entre 1792 i 1793 va deixar Francisco de Goya permanentment sord. L’episodi també li va provocar altres símptomes, però la causa d’aquella malaltia continua sent objecte de diverses hipòtesis històriques.

Després de recuperar-se, Goya va reprendre plenament l’activitat. Va ser nomenat director de Pintura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando el 1795 i director honorari dos anys després, quan la sordesa li impedia exercir la docència de la manera prevista.

Relacionar tota l’evolució de la seva pintura amb la sordesa seria reduccionista. El seu llenguatge artístic i la seva posició com a pintor de cambra van continuar desenvolupant-se gradualment, i quadres com La maja desnuda o El 3 de maig a Madrid formen part d’una producció molt més àmplia que la seva experiència auditiva.

Cinema: Marlee Matlin i Troy Kotsur

Marlee Matlin

Marlee Matlin va quedar sorda als 18 mesos. Ella mateixa ha explicat que no se’n coneix la causa exacta, tot i que durant anys es va relacionar amb una malaltia i febre.

Va fer història el 1987 en guanyar l’Oscar a millor actriu per Fills d’un déu menor. Va ser la primera intèrpret sorda que va rebre un premi de l’Acadèmia, a més de la primera actriu sorda nominada en aquesta categoria.

Aquell reconeixement va arribar amb el seu debut cinematogràfic, però la seva carrera no es va aturar aquí. Matlin ha treballat durant dècades en cinema i televisió, ha produït projectes i es va convertir en la primera persona sorda que va formar part del Sindicat de Directors dels Estats Units.

La seva trajectòria està relacionada amb un canvi més ampli en la representació. L’article sobre la sordesa i el cinema recorre diverses pel·lícules en què apareixen personatges sords i diferents formes de comunicació.

Troy Kotsur

Troy Kotsur va néixer sord. Trenta-cinc anys després del premi de Matlin, el 2022 va guanyar l’Oscar a millor actor secundari per CODA. Es va convertir així en el primer home sord i el segon intèrpret sord que obtenia un premi d’interpretació de l’Acadèmia.

El reconeixement va arribar després d’una llarga carrera als escenaris, especialment vinculada al Deaf West Theatre, i de treballs en cinema i televisió. Per aconseguir el seu paper a CODA, la producció va haver de defensar que els personatges sords fossin interpretats per actors sords davant de les reticències inicials d’alguns inversors.

El seu cas desplaça el focus des de la suposada «superació» individual cap a una qüestió més concreta: qui rep oportunitats per explicar històries i participar-hi.

Ciència i tecnologia: Thomas Edison

Thomas Alva Edison

Thomas Edison es definia com a sord, tot i que els especialistes del parc històric que conserva el seu llegat consideren més precís dir que tenia una pèrdua auditiva molt severa. No era totalment sord i les causes de la seva pèrdua continuen sense estar clares.

Edison va desenvolupar nombrosos invents i sistemes tècnics. Entre aquests destaca el fonògraf, presentat el 1877, la primera màquina pràctica capaç de gravar un so i reproduir-lo. Que una persona amb tan poca audició treballés de manera tan directa amb la reproducció sonora és cridaner, però no convé convertir la seva pèrdua auditiva en una explicació simplista del seu enginy.

La seva biografia recorda que una condició auditiva només és una part de la trajectòria d’una persona. No explica per si sola les seves decisions, el seu caràcter ni els seus assoliments.

Moda: Brenda Costa

Brenda Costa

La model brasilera Brenda Costa va néixer sorda i va desenvolupar una carrera internacional que la va portar a treballar i viure fora del Brasil. En el seu propi relat explica que durant la infància va aprendre a comunicar-se oralment i mitjançant la lectura labial, i que més endavant va estudiar la llengua de signes brasilera.

Costa ha parlat públicament tant de les barreres i els prejudicis que va trobar com de la seva vida professional i familiar. La seva experiència és personal: no representa totes les persones sordes ni estableix una única manera correcta de comunicar-se.

Aquest matís és important. La llengua, la tecnologia auditiva i les preferències de comunicació són decisions individuals, condicionades també per l’accés a informació, educació i suports.

Què tenen en comú aquestes persones sordes famoses?

No hi ha una única experiència de la sordesa.

Beethoven, Goya i Edison van adquirir pèrdues auditives en moments diferents de la seva vida. Matlin, Kotsur i Costa s’identifiquen com a persones sordes i les seves trajectòries estan vinculades de maneres diferents a la comunicació visual i a les llengües de signes. Glennie, per la seva banda, explica la seva sordesa profunda des d’una relació singular amb el so i la vibració.

El que comparteixen no és una moral de superació. Les seves històries mostren que l’accés a l’educació, la comunicació, la feina i la cultura pot ampliar o restringir les oportunitats, i que l’audició no determina el talent ni l’aportació d’una persona.

Si ha notat canvis en la seva audició, una avaluació professional pot ajudar a conèixer la seva situació. Pot consultar com són les proves d’audició o demanar orientació a l’equip d’audio[packs].