Fonofobia i la misofonia

Què són la fonofobia i la misofonia. Com afrontar-les?

Et molesten uns certs sons o coneixes a algú que pugui estar afectat? La intolerància a uns certs sons no és necessàriament un problema d’audició.

De fet, la fonofobia i la misofonia són trastorns psicològics que poden afectar significativament una persona. Reaccionar amb excessiva por o irritació quan algú emet un so que es percep com a desagradable no és normal. Aquesta afecció pot causar atacs d’ira, atacs de pànic i crisis nervioses.

Vols saber més sobre la fonofobia i la monofonia? Continua llegint per a descobrir els símptomes d’aquestes afeccions i el seu tractament.

Què és la misofonia?

«Miso» significa odi o aversió en grec, mentre que «phonia» significa so. Per tant, la misofonía es refereix a la intolerància a uns certs sons, com el degoteig de l’aixeta, teclejar o mastegar xiclet.

A més d’altres situacions, els sons esmentats poden causar una irritabilitat extrema en les persones afectades. També coneguda com a síndrome de sensibilitat selectiva al so, la misofonía és un problema neurològic en el qual el sistema nerviós central confon els sons amb altres estímuls.

Una persona que la pateix és incapaç d’ignorar sons irrellevants i es concentra en la situació desagradable, la qual cosa li causa irritabilitat. Si bé aquests incidents es refereixen a sons discrets, sovint causen greus problemes interpersonals.

Pel fet que els sons en qüestió es tornen insuportables per a la persona afectada, poden fins i tot atacar a l’emissor.

Per això, els qui la pateixen sovint eviten sortir de casa. Depenent del grau de misofonia, la reacció del pacient als sons desagradables varia de lleu a moderada o greu. Els principals símptomes d’aquesta afecció inclouen:

Què és la fonofobia?

Aquesta afecció es caracteritza per por o ira en escoltar uns certs sons; en casos extrems, la misofonia sol classificar-se com fonofobia.

En aquestes situacions, els afectats poden sofrir una crisi nerviosa, suar profusament o presentar palpitacions, per exemple, en sentir el contacte dels coberts amb els plats.

La por a sorolls forts com a botzines, alarmes, sirenes, focs artificials i sorolls de trànsit en les grans ciutats s’inclou en la mateixa categoria. Els signes de fonofobia inclouen:

• Atacs de pànic
• Crisis nervioses
• Palpitacions
• Sudoració intensa
• Estrès
• Nàusees
• Marejo
• Dolor físic misteriós
• Desmaiar-se

Com es poden tractar la fonofobia i la misofonía?

La irritabilitat també pot ser conseqüència de la pèrdua auditiva, però la fonofobia i la misofonia són malalties que no es curen amb tractament auditiu. Així i tot, convé consultar a un audiòleg.

Durant el tractament, es pot administrar teràpia d’exposició a sons o tinnitus. Les fòbies són pors que es desenvolupen de forma subconscient. Per tant, la irritabilitat davant els sons quotidians es deu a una por irracional. Per això, es requereix un enfocament multidisciplinari amb un equip de logopedes, psiquiatres i psicoterapeutes.

Aquesta malaltia no té cura, però un tractament adequat pot permetre als qui la pateixen afrontar la seva condició i mantenir una bona qualitat de vida. Com es va esmentar anteriorment, la fonofobia i la misofonia són afeccions que causen irritabilitat davant els sons, però no problemes d’audició.

Així i tot, és fonamental consultar a un especialista que pugui avaluar la situació i iniciar el tractament en detectar els primers símptomes.

Això permet als qui la pateixen controlar les seves pors i portar una vida saludable. S’identifica amb aquestes afeccions? No? Llavors podria sofrir un problema diferent.

Contacti’ns  per a aclarir tots els seus dubtes.