Per què algunes persones no fan servir audiòfons

Moltes persones comencen a notar que hi senten pitjor, però no sempre fan el pas de buscar ajuda.

Els costa seguir converses, demanen que els repeteixin les coses, necessiten més concentració per entendre o apugen el volum de la televisió sense adonar-se’n.

Tot i així, ho van normalitzant.

En alguns casos, la decisió pot trigar anys. De fet, alguns estudis situen el retard mitjà al voltant dels 8 o 9 anys des que una persona ja podria beneficiar-se d’audiòfons fins que finalment els adopta.*

La part positiva és que aquesta tendència comença a canviar.

Cada vegada més persones s’informen abans, consulten abans i entenen que valorar la seva audició no significa prendre una decisió immediata. Significa començar a recuperar seguretat i qualitat de vida.

No sempre es tracta de no voler fer servir audiòfons. De vegades, simplement, la persona necessita entendre què li passa i sentir-se preparada.

Aleshores sorgeix una pregunta molt habitual: per què algunes persones no fan servir audiòfons encara que podrien beneficiar-se’n?

La resposta no és només en una prova d’audició. També hi influeixen la percepció personal, l’entorn familiar, les emocions, les idees prèvies sobre els audiòfons i el moment en què cada persona se sent preparada per prendre la decisió.

No sempre depèn del grau de pèrdua auditiva

Un dels factors més importants no és únicament el nivell real de pèrdua auditiva, sinó com ho viu cada persona.

En consulta s’observa sovint: hi ha persones amb pèrdues auditives lleus que busquen ajuda ràpidament, mentre que d’altres amb pèrdues més avançades continuen ajornant la decisió.

Això passa perquè no totes les persones interpreten les seves dificultats auditives de la mateixa manera.

Algunes detecten de seguida que la pèrdua auditiva afecta la seva vida diària. D’altres, en canvi, s’acostumen a poc a poc a sentir-hi pitjor i adapten els seus hàbits sense adonar-se’n.

Per exemple, poden començar a:

• evitar converses en grup;
• seure sempre a prop de qui parla;
• apujar el volum de la televisió;
• deixar que altres persones responguin per elles;
• concentrar-se més per seguir una conversa.

Per això, l’audiograma és important, però no ho explica tot.

La decisió de fer servir audiòfons també depèn de com la persona percep la seva audició i de fins a quin punt sent que la limita en el seu dia a dia.

La pèrdua auditiva se sol normalitzar a poc a poc

Una de les raons per les quals algunes persones no fan servir audiòfons és que la pèrdua auditiva sol aparèixer de manera progressiva.

Quan el canvi és lent, pot ser més difícil prendre’n consciència. La persona no sempre sent que ha deixat de sentir-hi d’un dia per l’altre.

El que sol passar és que comença a fer petits ajustos: pregunta més, evita ambients sorollosos, mira més els llavis, apuja el volum o es concentra més per seguir una conversa.

Amb el temps, aquest esforç es torna habitual.

La persona pot pensar que “no hi sent tan malament” o que “només li passa en alguns llocs”. Tanmateix, aquestes petites dificultats diàries poden afectar la comunicació, la seguretat i la qualitat de vida.

La pèrdua auditiva no sempre es rebutja. Moltes vegades, es normalitza.

Reconèixer aquests canvis no significa alarmar-se. Significa entendre que l’audició també necessita revisió auditiva i acompanyament professional.

Motius freqüents pels quals es retarda la decisió

Encara que cada cas és diferent, hi ha alguns motius freqüents que es repeteixen.

Aquests motius no signifiquen que la persona no vulgui millorar.

Sovint indiquen que necessita més informació, més confiança i un acompanyament adequat.

La por, la vergonya o el rebuig als audiòfons

La resistència als audiòfons no sempre té a veure amb la tecnologia. Moltes vegades està relacionada amb el que representen per a la persona.

Algunes persones senten vergonya de fer servir audiòfons perquè temen que es notin. D’altres tenen por de semblar més grans, de dependre d’un dispositiu o que els altres les tractin de manera diferent.

També pot aparèixer por al canvi, especialment quan la persona encara no ha acceptat que la seva audició ha canviat.

Aquestes emocions són comprensibles.

Fer servir audiòfons no és només incorporar un dispositiu al dia a dia. Per a moltes persones suposa acceptar una nova etapa i afrontar idees prèvies sobre la pèrdua auditiva.

La bona notícia és que els audiòfons actuals són cada vegada més discrets, còmodes i personalitzats.

Existeixen diferents formats i tecnologies que permeten adaptar la solució a les necessitats auditives, a l’estil de vida i a les preferències personals de cada persona.

El problema sol ser el dubte. La solució comença amb informació clara i sense pressió.

Per això, més que imposar una decisió, és important resoldre dubtes, explicar opcions i acompanyar el procés amb respecte.

La família i l’entorn influeixen en la decisió

La decisió de fer servir audiòfons rarament es pren de manera aïllada.

La parella, els fills, la família o els amics solen notar les dificultats auditives fins i tot abans que la pròpia persona.

Poden observar que hi ha més malentesos, que les converses es repeteixen, que la televisió està més alta o que la persona evita determinats plans socials.

A més, la pèrdua auditiva no només afecta qui la té. També pot influir en la convivència, en la comunicació diària i en la relació amb les persones properes.

Tot i així, la manera d’acompanyar és important.

La pressió, els retrets o les comparacions poden generar més resistència. En canvi, un entorn que escolta, acompanya i anima a consultar amb un professional pot facilitar que la persona faci el pas amb més tranquil·litat.

L’objectiu no és convèncer a la força.

L’objectiu és ajudar que la persona se senti compresa, informada i acompanyada.

L’impacte emocional de no sentir-hi bé

La pèrdua auditiva no és únicament una qüestió física. També pot tenir un impacte emocional.

Quan una persona no entén bé, es pot sentir frustrada, insegura o esgotada.

També pot evitar reunions, quedar-se més callada en converses o sentir-se incòmoda en ambients amb soroll.

En alguns casos, l’esforç constant per escoltar provoca cansament mental.

Aquest desgast pot fer que la persona s’aïlli a poc a poc, encara que no sempre en sigui conscient.

Per això, parlar d’audiòfons no s’hauria de centrar només a “sentir-hi més”. També es tracta de recuperar comoditat i seguretat en la vida diària.

Quan la persona pot expressar com se sent, què li preocupa i què espera d’una solució auditiva, és més fàcil que accepti el procés.

Escoltar millor no només millora l’audició. També pot millorar la manera de relacionar-se amb els altres.

La decisió també depèn del moment personal

Un altre motiu pel qual algunes persones retarden l’ús d’audiòfons és el moment personal en què es troben.

Acceptar una pèrdua auditiva, acudir a revisió, triar una solució i adaptar-se a uns audiòfons requereix temps i disposició.

Si la persona està cansada, saturada o poc convençuda, és normal que apareguin dubtes.

També influeix el context en què es parla del tema. Una conversa tranquil·la, sense pressió i en un entorn adequat sol ser més útil que insistir quan la persona està fatigada o a la defensiva.

Per això, l’acompanyament ha de respectar el ritme de cada persona.

Fer el pas no sempre significa decidir-ho tot en una sola visita. De vegades, el primer pas és simplement entendre què passa i quines opcions existeixen.

Fer servir audiòfons és una decisió personal, no només mèdica

Encara que existeixi una recomanació professional, fer servir audiòfons implica molt més que tractar una pèrdua auditiva.

Per a moltes persones suposa acceptar que la seva audició ha canviat, incorporar un nou hàbit i passar per un període d’adaptació.

Per això, la decisió final no depèn únicament del diagnòstic. També depèn de la confiança, de la informació rebuda i de la sensació d’estar ben acompanyat.

Els audiòfons no són una solució estàndard igual per a tothom.

Cada persona té una audició, unes necessitats, uns entorns d’escolta i unes expectatives diferents. Per això és tan important realitzar una valoració completa i ajustar la solució de forma personalitzada.

L’adaptació també és progressiva.

No es tracta només de col·locar uns audiòfons, sinó d’aprendre a utilitzar-los, ajustar el so, resoldre dubtes i comprovar com milloren les situacions reals del dia a dia.

L’objectiu no és que la persona s’adapti sola a l’audiòfon. És que l’audiòfon s’adapti a la persona.

Què pot passar si es retarda massa

Retardar l’ús d’audiòfons no sempre sembla urgent al principi, sobretot quan la persona sent que encara se’n surt.

Tanmateix, una pèrdua auditiva sense tractar pot augmentar l’esforç necessari per comunicar-se i afectar la vida quotidiana.

Amb el temps, la persona pot participar menys en converses, evitar ambients socials o dependre més dels altres per entendre determinats missatges.

També pot augmentar la fatiga auditiva, especialment en llocs amb soroll o quan parlen diverses persones alhora.

Per això, valorar l’audició a temps ajuda a prendre decisions amb més informació.

No significa que totes les persones necessitin audiòfons immediatament, però sí que permet conèixer l’estat real de l’audició i rebre orientació professional.

Quan convé acudir a un centre audiològic

És recomanable demanar una valoració auditiva si nota que li costa seguir converses, si necessita que li repeteixin les coses sovint, si apuja el volum més que abans o si evita certs entorns perquè li resulta difícil entendre.

També convé consultar si la seva família o persones properes li han comentat que podria estar sentint-hi pitjor.

Una revisió auditiva no obliga a prendre una decisió immediata.

Serveix per saber què està passant, resoldre dubtes i conèixer les opcions disponibles.

En audio[packs], centre audiològic de referència a Barcelona i Catalunya, l’ajudem a entendre la seva situació auditiva i l’acompanyem en tot el procés de manera personalitzada, sense pressió i respectant el seu ritme.

Si creu que podria estar sentint-hi pitjor o algú proper li ho ha comentat, una valoració auditiva pot ser el primer pas per començar a sentir-hi millor amb tranquil·litat.

Referències

*Simpson, A. N., Matthews, L. J., Cassarly, C., & Dubno, J. R. (2019). Time from hearing aid candidacy to hearing aid adoption: A longitudinal cohort study. Ear and Hearing, 40(3), 468-476. https://journals.lww.com/ear-hearing/abstract/2019/05000/time_from_hearing_aid_candidacy_to_hearing_aid.4.aspx

Powers, T. A., & Carr, K. (2025). What MarkeTrak and EuroTrak reveal about global hearing aid adoption. Seminars in Hearing.