Esports i salut auditiva: riscos i prevenció
Quins esports poden afectar la salut auditiva?
L’esport no perjudica l’audició per si mateix.
El que pot afectar les oïdes són determinades condicions associades a la pràctica esportiva: l’aigua, els canvis de pressió, els impactes o el soroll intens.
El risc no és igual per a totes les persones ni en totes les sessions. Depèn de la intensitat, la durada i la repetició de l’exposició, a més de l’estat previ de l’oïda. Conèixer-ne el mecanisme permet prendre precaucions sense renunciar a una activitat beneficiosa per a la salut.
Aquest és el mapa general de riscos:
| Activitat o entorn | Exposició principal | Possible efecte a l’oïda |
|---|---|---|
| Natació i altres esports aquàtics | Aigua retinguda i humitat | Irritació o otitis externa |
| Surf i activitats freqüents en aigua freda | Aigua freda i vent repetits | Exostosi del conducte auditiu extern |
| Busseig | Canvis de pressió sota l’aigua | Barotrauma de l’oïda |
| Esquí i activitats amb canvis ràpids d’altitud | Variació de la pressió atmosfèrica | Sensació d’oïda tapada o dolor |
| Arts marcials i esports de contacte | Cop directe a l’orella o al cap | Lesió del pavelló auricular, el timpà o les estructures internes |
| Motociclisme, automobilisme i gimnasos amb música intensa | Soroll elevat o prolongat | Fatiga auditiva, tinnitus o pèrdua auditiva induïda pel soroll |
Esports aquàtics: humitat, otitis i aigua freda
Després de nedar, pot quedar aigua retinguda al conducte auditiu. La humitat prolongada n’altera les defenses naturals i afavoreix la proliferació de microorganismes, fet que augmenta el risc d’otitis externa, coneguda també com a otitis del nedador.
El dolor en tocar l’orella, la picor, l’envermelliment o la secreció són senyals compatibles amb aquest problema. Si l’aigua no surt o apareixen molèsties, convé consultar què cal fer davant l’aigua atrapada a les oïdes.
Però la humitat i l’aigua freda no produeixen el mateix problema.
El surf hi afegeix un altre factor: l’exposició repetida a l’aigua freda i al vent pot afavorir l’exostosi del conducte auditiu extern. Aquest creixement ossi, anomenat oïda de surfista, es desenvolupa amb el temps i no s’ha de confondre amb una infecció puntual. Podeu ampliar-ne la informació a què és l’oïda de surfista i com prevenir-la.
Per reduir aquests riscos convé:
- Eixugar l’exterior de l’oïda i deixar que l’aigua dreni inclinant el cap, sense introduir-hi bastonets ni altres objectes.
- Valorar taps de natació o motlles a mida quan estiguin indicats i no interfereixin amb la seguretat de l’activitat.
- Consultar abans d’utilitzar gotes assecants si hi ha una perforació timpànica, drenatges, secreció o una infecció activa.
Busseig: quan l’oïda no compensa la pressió
En el busseig, la pressió ambiental canvia amb la profunditat. La trompa d’Eustaqui ajuda a igualar la pressió de l’orella mitjana, però una compensació insuficient o un descens massa ràpid poden causar un barotrauma. Una revisió sistemàtica sobre busseig i lesions otològiques descriu complicacions que poden afectar l’oïda externa, mitjana o interna.
La sensació de taponament o el dolor durant el descens són avisos per aturar-se.
Continuar baixant sense poder compensar augmenta el risc de lesió. Es pot acumular líquid o sang darrere del timpà i, en casos més greus, es pot produir una perforació. Un refredat, una congestió nasal o una inflamació poden dificultar encara més la compensació.
No convé forçar cap maniobra ni continuar descendint amb dolor. Si no es pot compensar suaument, cal interrompre el descens i seguir les indicacions rebudes durant la formació de busseig. La maniobra de Valsalva requereix una explicació específica en aquest context.
Després d’una immersió, la presència de vertigen, pèrdua auditiva, dolor intens o sortida de líquid o sang requereix valoració mèdica. També és prudent suspendre noves immersions mentre persisteixi qualsevol símptoma.
Esquí, escalada i canvis d’altitud
L’esquí o l’escalada no lesionen automàticament l’oïda.
La possible molèstia apareix quan es produeix un canvi d’altitud i de pressió, sobretot si és ràpid o si la trompa d’Eustaqui no pot equilibrar bé l’orella mitjana.
El resultat habitual és una sensació transitòria d’oïda tapada, pressió o audició esmorteïda. La congestió causada per un refredat o una al·lèrgia pot facilitar que passi. Podeu consultar com funciona la pressió a l’oïda per entendre aquest mecanisme.
Badallar, empassar o moure la mandíbula pot ajudar a equilibrar la pressió de manera natural. Si apareix dolor intens, vertigen, secreció o una pèrdua auditiva que no es resol, és millor aturar l’activitat i demanar una valoració sanitària.
Esports de contacte: el risc d’un cop directe
En les arts marcials, la boxa, el rugbi i altres disciplines de contacte, un cop a l’orella o al cap pot lesionar el pavelló auricular, el conducte, el timpà o la cadena d’ossets i, en traumatismes importants, l’oïda interna.
Un impacte no sempre produeix una lesió greu.
Tanmateix, no s’ha de normalitzar una alteració auditiva posterior. El dolor sobtat, el sagnat, el tinnitus, el vertigen o la pèrdua d’audició poden acompanyar una perforació timpànica o una altra lesió que requereixi exploració.
La protecció adequada per a cada disciplina, el compliment de les seves normes i una tècnica supervisada redueixen el risc. Si hi ha símptomes després del cop, no introduïu aigua, gotes ni objectes a l’oïda fins que un professional descarti una perforació.
Esports i entrenaments amb soroll intens
L’oïda també pot quedar exposada sense que hi hagi aigua, altitud o contacte físic. El soroll dels motors, els trets esportius, els esdeveniments multitudinaris o la música a gran volum en algunes classes poden arribar a nivells perjudicials.
Aquí importen dues variables: quant soroll arriba a l’oïda i durant quant de temps.
Una exposició impulsiva molt intensa pot causar una lesió immediata. Les exposicions elevades i repetides, en canvi, poden causar un deteriorament gradual de les estructures sensibles de l’oïda interna. El tinnitus o una audició apagada després d’entrenar són avisos que l’exposició ha estat excessiva, encara que després desapareguin.
Aquestes mesures ajuden a reduir-la:
- Guanyar distància respecte dels altaveus, els motors o altres fonts sempre que l’activitat ho permeti.
- Reduir el temps d’exposició i fer pauses en zones tranquil·les.
- Utilitzar protectors auditius adequats, sense bloquejar senyals que siguin essencials per a la seguretat.
- Revisar el volum ambiental si per conversar a un braç de distància cal cridar.
Com protegir l’audició quan feu esport
No hi ha una única protecció vàlida per a tots els esports.
Un tap que funciona a la piscina respon a una necessitat diferent de la d’un filtre per al soroll del motor. A més, qualsevol element ha de ser compatible amb la comunicació, l’equilibri i els senyals de l’entorn.
Abans de triar-lo, convé valorar el tipus d’exposició, la freqüència d’ús i els antecedents de l’oïda. La secció de salut auditiva d’audio[packs] reuneix informació i atenció especialitzada per prevenir i detectar problemes auditius.
Demaneu atenció sanitària amb rapidesa si després de practicar esport apareix pèrdua auditiva sobtada, vertigen intens, sagnat o secreció, dolor fort o tinnitus sobtat.
Si les molèsties són lleus però persisteixen o es repeteixen, una prova d’audició pot ajudar a determinar si hi ha cap alteració i quin seguiment cal.
Tenir cura de les oïdes també forma part de practicar esport amb seguretat. A audio\[packs\] podem valorar la vostra audició i orientar-vos sobre una protecció adaptada a l’entorn on entreneu.