Quan convé fer-se una revisió auditiva?

No hi ha una freqüència de revisions auditives vàlida per a tothom.

El moment adequat depèn de si ha percebut canvis en sentir-hi, dels seus factors de risc i del resultat d’avaluacions anteriors. Una revisió també pot ser útil quan no nota dificultats, perquè permet disposar d’una referència amb la qual comparar l’audició més endavant.

Això no significa que una revisió eviti per si sola una pèrdua auditiva. El seu valor consisteix a identificar canvis, comprendre com afecten la comunicació i decidir si convé fer-ne seguiment, adoptar mesures de protecció o demanar una valoració mèdica.

Cal revisar l’audició si no hi ha símptomes?

Sí, pot ser raonable, especialment si hi ha factors que augmenten el risc. Alguns canvis apareixen de manera gradual i la persona s’hi pot adaptar sense advertir-los amb claredat.

Tanmateix, no hi ha un interval clínic universal per a tots els adults sense símptomes. Les recomanacions sobre cribratge poblacional no són uniformes, de manera que la periodicitat s’ha d’individualitzar segons l’edat, les exposicions, els antecedents i el resultat inicial.

Una primera valoració pot establir un punt de referència. Si el resultat és normal i no hi ha riscos rellevants, el professional pot orientar-lo sobre quan repetir-la; si hi troba una variació, proposarà el seguiment o la derivació que correspongui.

Situacions en què convé avançar la revisió

No cal esperar que la dificultat sigui intensa. Convé demanar una valoració si observa canvis, com ara demanar que li repeteixin les coses sovint, apujar més el volum, entendre pitjor les converses en ambients sorollosos o notar diferències entre una oïda i l’altra. En aquests casos, un control auditiu permet comprovar si hi ha una variació i com afecta la seva vida diària.

També pot ser aconsellable un control més estret quan es dona algun d’aquests factors:

• Edat: la probabilitat de pèrdua auditiva augmenta amb els anys, especialment a partir dels 60, tot i que l’edat per si sola no determina una freqüència exacta.
• Exposició al soroll: la feina, la música, els motors o les activitats recreatives amb nivells elevats poden justificar controls adaptats a la intensitat i la durada de l’exposició.
• Medicaments potencialment ototòxics: alguns tractaments poden afectar l’audició i requereixen el seguiment indicat per l’equip sanitari. No suspengui ni modifiqui la medicació pel seu compte.
• Antecedents auditius: les malalties de l’oïda, una pèrdua ja coneguda o els canvis observats en proves anteriors poden requerir revisions més properes.
• Símptomes persistents: tinnitus, sensació d’oïda tapada, dolor, secreció, mareig o una audició que sembla haver canviat mereixen una valoració segons l’evolució i les característiques.

La freqüència ha de respondre a la seva situació real, no a una edat arbitrària ni a una cita anual automàtica.

Quan no ha d’esperar a una revisió rutinària

Alguns senyals requereixen atenció mèdica ràpida i no una cita audiològica ordinària.

Si apareix una pèrdua auditiva sobtada en una o totes dues oïdes, desenvolupada en tres dies o menys, ha de demanar una valoració mèdica immediata. Les guies clíniques recomanen que els casos recents sense una causa evident a l’oïda externa o mitjana siguin atesos per otorrinolaringologia o urgències en un màxim de 24 hores.

També convé consultar per la via sanitària quan l’audició empitjora ràpidament, hi ha una diferència persistent entre les dues oïdes, el tinnitus batega al ritme del pols o apareixen vertigen intens, debilitat facial, dolor persistent, secreció o sang. La urgència concreta dependrà dels símptomes associats.

Què pot aportar una valoració audiològica?

Una revisió no consisteix necessàriament en una única prova ràpida. Sol començar amb una conversa sobre els símptomes, els antecedents i les necessitats de comunicació, seguida de l’exploració de l’oïda i de les proves que siguin pertinents.

L’otoscòpia permet observar el conducte auditiu i el timpà. L’audiometria tonal mesura els sons més suaus que percep en diferents freqüències, i altres proves poden valorar la comprensió de la parla o el funcionament de l’oïda mitjana quan estigui indicat. Pot ampliar el procés a l’article sobre què passa durant una prova d’audició.

Els llindars obtinguts es representen en un audiograma. Aquest gràfic ajuda a descriure l’audició de cada oïda, encara que no reflecteix per si sol totes les dificultats quotidianes, com ara seguir una conversa amb soroll de fons. L’article sobre què és un audiograma explica com s’organitza aquesta informació.

La valoració permet comparar resultats, relacionar-los amb el que vostè nota i decidir el pas següent. Aquest pas pot ser observació, protecció auditiva, noves proves, una solució auditiva o derivació mèdica. Detectar una variació no implica automàticament necessitar audiòfons.

Si vol conèixer les avaluacions disponibles, consulti les proves d’audició que fa audio[packs].

Cerumen, higiene i salut de l’oïda

El cerumen pot dificultar l’audició si forma una obstrucció, però no sempre s’ha de retirar. Durant l’exploració es pot comprovar si bloqueja el conducte, contribueix als símptomes o impedeix fer correctament una prova. Pot ampliar aquesta diferència a l’article sobre el tap de cerumen.

L’extracció s’ha de decidir després de valorar l’oïda i l’ha de fer una persona formada amb el mètode adequat. No introdueixi bastonets ni altres objectes al conducte: poden empènyer el cerumen cap endins o causar una lesió.

La revisió també ofereix una oportunitat per comentar hàbits d’higiene, protecció davant del soroll i cures adaptades als seus antecedents. La secció de salut auditiva recull informació i serveis relacionats amb la prevenció i la cura de l’oïda.

Si hi ha inflamació, infecció o una altra possible malaltia, l’exploració pot detectar signes que aconsellin consultar, però el diagnòstic i el tractament mèdics corresponen al professional sanitari competent. Una valoració audiològica no substitueix aquesta atenció.

Aleshores, cada quant hauria de revisar-se l’audició?

La resposta depèn del seu punt de partida.

Si no percep canvis i no presenta factors de risc, pot acordar l’interval amb el professional després d’una primera valoració. Si hi ha exposició continuada al soroll, medicació amb un possible efecte ototòxic, antecedents de l’oïda o una pèrdua coneguda, el seguiment pot requerir més freqüència.

No esperi a la revisió prevista següent si apareix un canvi. L’aparició i la velocitat dels símptomes importen més que el calendari.

Revisi la seva audició amb audio[packs]

A audio\[packs\] podem valorar la seva audició, explicar-li els resultats i proposar un seguiment adaptat a les seves necessitats. Si hi trobem signes que requereixen un estudi mèdic, l’orientarem perquè consulti per la via adequada.

Una revisió ofereix informació per decidir amb criteri, sense alarmisme i sense donar per fet quina solució necessita.